Ningú no és perfecte

Finalment ERC i CiU han arribat a un acord i han signat un pacte per garantir la governabilitat de CiU a través del suport parlamentari d'ERC (que, per res del món, volia entrar al govern). Suposo que aquest pacte no era ben bé el que volien els convergents quan van convocar les eleccions fa uns mesos (més aviat diria que el que ells volien era una majoria absoluta) però és el que hi ha.
El pacte es pot representar amb la darrera escena de la peli 'Ningú no és perfecte' ('Con faldas y a lo loco' en castellà i 'Some Like It Hot' en versió original).

Pactar

Publicat originalment a El Triangle nº1088 (07-12-2012)

Ja se sap que toca després de les eleccions (i més després d'unes eleccions com les de fa dues setmanes): pactes i negociacions entre partits i uns dies una mica trasbalsats. Durant aquestes setmanes el culebrot està sent els intents per part de CiU de seduir altres partits per formar govern o pactar la investidura, amb qui més ho han intentat ha sigut amb ERC, aquests veuen que el pacte amb CiU és la oportunitat perfecte per forçar la convocatòria d'un referèndum independentista i protagonitzar el moment històric que sempre han reclamat però no veuen tan clar haver-se de coresponsabilitzar de les retallades que venen (Francesc Homs ja ha dit que de cara al 2013 cal retallar 4.000 milions d'euros com sigui). Ara diuen que no formaran govern amb els convergents però els hi donaran suport al parlament, bé encara ho han d'acabar de decidir del tot. Els dubtes d'ERC és el tema que m'ha tocat il·lustrar aquesta setmana a les pàgines de El Triangle i que també podeu trobar (en versió resumida) al seu web.

25N

He trigat però aquí està la meva vinyeta sobre el 25N. Finalment ahir es van celebrar les eleccions al parlament de Catalunya. Com tothom sap CiU va guanyar però es va fotre una hòstia bastant inesperada; ERC va passar a ser la segona força al parlament i va sortir reforçada, el PSC va passar a ser la tercera força i va salvar una mica els mobles (acusant a CiU), el PP va pujar (però poc), ICV-EUiA també va pujar (també poc), C's va puja bastant (va triplicar els resultats anteriors i tot), SI va desaparèixer com va arribar fa dos anys i la CUP va entra al parlament amb 3 escons i una mica d'aire nou. Tot no hi cabia a la vinyeta.
De tota manera les grans perdedores d'ahir van ser les empreses de demoscòpia i aquestes coses, cap enquesta es va apropar al resultat fina i, fins i tot, el director del CEO podria plegar segons les últimes notícies.

Reflexió

Finalment demà tindran lloc les eleccions al parlament de Catalunya, això vol dir que avui és jornada de reflexió i que fent aquest post m'ho estic passant una mica pel forro. Si voleu veure un resum alternatiu i amb colorins del que ha anat passant durant aquests dies podeu fer un repàs a la contra-campanya que he anat fent fet des d'aquest mateix blog clicant aquí.

Irrompre

Avui acaba la campanya electoral i acabaré la sèrie d'acudits fets en campanya amb una vinyeta dedicada a una força que actualment no està al parlament però que té molt d'èxit, a la que moltes enquestes li donen representació i molts mitjans li han prestat atenció (ja sigui per la feina feta fins ara ja sigui per desgastar a ICV i ERC). Es tracta de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), tot i que comparteixen part del nom amb el PP (la paraula 'popular') i part de l'eslògan amb CiU (la paraula 'poble') es tracta d'un partit força diferent als dos esmentats basat en l'assemblearisme o la democràcia radical entre altres coses 'perroflautes'.

Transparència

Aquesta campanya ha estat bastant marcada per uns suposats esborranys judicials que va fer públics el diari El Mundo i que acusaven a l'Artur Mas i a en Jordi Pujol de tenir comptes a Suïssa i algunes corrupteles més. El problema és que ara sembla que ningú troba aquests esborranys, tot molt seriós. Aquesta informació ha entrat en campanya i diversos partits l'han aprofitat (ja que hi era...) és el cas dels protagonistes de la vinyeta d'avui: Solidaritat Catalana per la Independència.

Campanya Circus

Publicat originalment al setmanari Directa nº295 (21-11-2012)

La comparació entre una campanya electoral i un circ no és massa original però jo també volia fer la meva versió.

Fugida de vots

Ahir a tv3 van fer el debat electoral, jo només vaig veure algun tros perquè tenia son i perquè recordava massa a Sálvame. Els partits encara intenten prendre vots a altres partits, és el cas del partit protagonista de la vinyeta d'aquí a dalt (Ciutadans) que sembla que treurà profit de les retallades de Rajoy.

Campanya on line

Cada vegada les campanyes electorals tenen més presència a internet, evidentment. Segons aquesta notícia de El Periódico, en l'actual campanya electoral el líder més seguit a Facebook i Twitter és el protagonista de la vinyeta d'avui: Oriol Junqueres. Com a partits ERC també és el partit amb més influència a twitter però al facebook cau a la cinquena posició, vaja, que l'estudi dóna uns resultats bastant dispersos i tampoc crec que se'n puguin treure grans conclusions.

Aprofitar la vaga

Ja vaig dir ahir que era un dia de vaga general i, sent aquesta en contra de les retallades dels governs del PP i de CiU (entre altres coses), ICV i PSC ho van utilitzar per anar rascant algun vot. D'altra banda, es veu que avui en Joan Herrera ha dit que no renega del tripartit però que visto lo visto ell el que voldria fer és "una altra cosa" (que ha de dir).

A la vaga

Recupero un dibuix que vaig fer fa un parell de setmanes per a El Triangle, com ells no ho van utilitzar al seu web jo no ho vaig penjar al blog però avui he decidit utilitzar-la.

Publicat originalment a El Triangle nº1082 (26-10-2012)

Avui és un bon dia per recuperar-la perquè avui s'ha convocat una vaga a nivell europeu com a mesura de protesta de moltes coses; contra una reforma laboral que suposa un retrocés en l'estat del benestar a petició dels mercats; contra les retallades salvatges en sectors tant importants com educació o sanitat; contra els desnonaments que han acabat amb la vida de força gent; contra la corrupció i el frau fiscal que no es castiga sinó que es premia... Bé, no continuo que m'estic posant sèrio. Espero que la jornada de mobilització serveixi per posar aquests temes sobre la taula en plena campanya electoral (vaja, jo crec que són temes importants).

Per cert, aquest post els vaig programar ahir perquè no es digui que no he fet vaga (de fet, ara estic en pijama i desitjant anar a dormir).

El gran líder

El PPC va decidir que la millor manera de fer campanya era portar a Catalunya un gran actiu, un líder indiscutible i amb un paper rellevant dins d'Europa; al final han convidat a en Rajoy.

Vot útil?

Seguim amb la campanya electoral en marxa. El PSC no l'ha començat amb gaire bon peu, a més de tenir un primer secretari que no porta ni un any i que les enquestes diuen que la patacada serà espectacular, a més de tot això les declaracions que s'han fet aquest cap de setmana als seus mítings no han sigut afortunades del tot. Marcelino Iglesias ha comparat a Mas amb els nazis i Xavier Sabaté va dir que el president s'havia aprofitat d'haver tret l'impost de successions amb la mort del seu pare i la seva germana.

El clam

Ahir a les 24h començava oficialment la campanya electoral catalana. Els partits ja poden dir el que diuen sempre però ara poden acaben les frases dient 'Vota'ns'. Les declaracions i els atacs durant aquests propers dies seran constants, per començar l'Artur Mas ha dit que el primer que farà quan guanyi (això ja ho té tothom bastant clar) serà fixar un acord per fer una consulta i que Catalunya necessita una majoria (molt hàbil ell).

Plebiscit

Ja fa un parell de dies el president de la Generalitat de Catalunya va anunciar que avançava les eleccions, el més curiós és que ningú dubta que tornarà a guanyar ell mateix per segona vegada. Molts tertulians han defensat el que ha fet el president per la seva valentia i tal però, de totes maneres, crec que per a ell tot això de la independència és més un marrón que una altra cosa.