Oasi

Publicat originalment a El Triangle nº1097 (15-02-2013)

Aquesta setmana la recta final del 'cas Adigsa' ha sigut el tema que m'ha tocat il·lustrar per a El Triangle. Al dibuix hi vaig voler representar allò de l'oasi català que es deia fa temps (ara ningú té collons de dir-ho) i que sembla que va començar a assecar-se amb unes paraules de Pasqual Maragall sobre les comissions del 3% que, presumptament, cobraven els alts càrrecs convergents per la concessió d'obres a determinades empreses com Adigsa (que va ser presidida per l'actual diputat imputat convergent Ferran Falcó). Al final va resultar que les comissions eren del 20% (presumptament, és clar).

A veure que tal el 2013

Sembla ser que ja és tradició fer una vinyeta/postal per aquestes dates, doncs aquí està la d'aquest any.

Ningú no és perfecte

Finalment ERC i CiU han arribat a un acord i han signat un pacte per garantir la governabilitat de CiU a través del suport parlamentari d'ERC (que, per res del món, volia entrar al govern). Suposo que aquest pacte no era ben bé el que volien els convergents quan van convocar les eleccions fa uns mesos (més aviat diria que el que ells volien era una majoria absoluta) però és el que hi ha.
El pacte es pot representar amb la darrera escena de la peli 'Ningú no és perfecte' ('Con faldas y a lo loco' en castellà i 'Some Like It Hot' en versió original).

Pactar

Publicat originalment a El Triangle nº1088 (07-12-2012)

Ja se sap que toca després de les eleccions (i més després d'unes eleccions com les de fa dues setmanes): pactes i negociacions entre partits i uns dies una mica trasbalsats. Durant aquestes setmanes el culebrot està sent els intents per part de CiU de seduir altres partits per formar govern o pactar la investidura, amb qui més ho han intentat ha sigut amb ERC, aquests veuen que el pacte amb CiU és la oportunitat perfecte per forçar la convocatòria d'un referèndum independentista i protagonitzar el moment històric que sempre han reclamat però no veuen tan clar haver-se de coresponsabilitzar de les retallades que venen (Francesc Homs ja ha dit que de cara al 2013 cal retallar 4.000 milions d'euros com sigui). Ara diuen que no formaran govern amb els convergents però els hi donaran suport al parlament, bé encara ho han d'acabar de decidir del tot. Els dubtes d'ERC és el tema que m'ha tocat il·lustrar aquesta setmana a les pàgines de El Triangle i que també podeu trobar (en versió resumida) al seu web.

25N

He trigat però aquí està la meva vinyeta sobre el 25N. Finalment ahir es van celebrar les eleccions al parlament de Catalunya. Com tothom sap CiU va guanyar però es va fotre una hòstia bastant inesperada; ERC va passar a ser la segona força al parlament i va sortir reforçada, el PSC va passar a ser la tercera força i va salvar una mica els mobles (acusant a CiU), el PP va pujar (però poc), ICV-EUiA també va pujar (també poc), C's va puja bastant (va triplicar els resultats anteriors i tot), SI va desaparèixer com va arribar fa dos anys i la CUP va entra al parlament amb 3 escons i una mica d'aire nou. Tot no hi cabia a la vinyeta.
De tota manera les grans perdedores d'ahir van ser les empreses de demoscòpia i aquestes coses, cap enquesta es va apropar al resultat fina i, fins i tot, el director del CEO podria plegar segons les últimes notícies.

La puta i la Ramoneta

Publicat originalment a El Triangle nº1084 (09-11-2012)

Una setmana més la gent de El Triangle utilitza la meva il·lustració setmanal al web del setmanari, aquesta setmana va tocar fer un dibuix sobre l'ambigüitat calculada d'Artur Mas per evitar la referència directa al terme 'Independència'. El president sempre fa referència a termes com 'Estat propi', 'Estructures d'estat', 'Interdependència' o posa com a exemple Puerto Rico, Baviera, Massachusetts o Groenlàndia que en cap cas són independents. Tot plegat porta a pensar, un cop més, en les famoses puta i Ramoneta a qui he posat cara al meu dibuix i que tantes alegries electorals han donat a ciu.

El clam

Ahir a les 24h començava oficialment la campanya electoral catalana. Els partits ja poden dir el que diuen sempre però ara poden acaben les frases dient 'Vota'ns'. Les declaracions i els atacs durant aquests propers dies seran constants, per començar l'Artur Mas ha dit que el primer que farà quan guanyi (això ja ho té tothom bastant clar) serà fixar un acord per fer una consulta i que Catalunya necessita una majoria (molt hàbil ell).

Sado

Ahir l'Oriol Pujol va dir que trobava que la relació entre el PSOE i el PSC "té un punt sodomita", ho deia per les topades recents que hi ha entre els dos partits pel dret a decidir i el famós referèndum aquest que es vol fer. Mentre que el PSC diu al programa que defensa una consulta clara (però legal), Chacón diu que ella no voldria votar, Rubalcaba es menja el marrón i Montilla diu que els referèndums són coses de dictadors.
El més curiós de tot plegat és que també va ser ahir quan Duran contradeia les tesis sobiranistes de Convergència i deia que tampoc n'hi ha per tant amb això de la independència.

Independentisme i oportunisme

Publicat originalment a El Triangle nº1081 (19-10-2012)

Una setmana més el meu dibuix per a El Triangle serveix per il·lustrar un article del seu lloc web. L'encàrrec aquesta setmana era parlar sobre com el govern de CiU ha aprofitat l'onada independentisme per ocultar dos anys de gestió basada en gran part en la retallada de drets socials. La primera imatge que em va venir al cap era en Mas ocultant unes tisores amb una estelada (com diu el títol de l'article) però no era gaire (per no dir gens) original i era una idea que ja havia fet servir en un acudit així que vaig preferir donar-li una volta més i explicar-ho d'una altra manera.

Suports

Ja ho sabeu, al final CiU ha votat a favor de la retallada (també se li pot dir ajust) del govern de Rajoy i ara diuen que no ho fan perquè el PP català col·labori amb la noble causa d'aprovar els pressupostos catalans, si almenys admetessin que és un xantatge per posar pressió als populars la cosa tindria més gràcia.

Retallades noves de trinca

Dilluns, un dia després de les eleccions generals i amb el blat al sac i ben lligat, Duran i Lleida va sortir a desenganyar al personal dient que si no aconseguien el pacte fiscal no passa res. Un dia després, dimarts, va sortir en Mas per anunciar noves retallades. Vaja, ja ho podrien haver avisat en campanya, per aprofitar tota la parafernàlia que tenien muntada més que res.

In extremis

Curiós, curiós que CiU estigui donant suport al govern cada dos per tres sense que importi gaire amb qui pactin per aprovar els pressupostos (que no són precisament una llei secundària) a Catalunya.

Acostaments

No ho van tenir fàcil però al final el Parlament de Catalunya va rebutjar les esmenes a la totalitat dels pressupostos i va aprovar els primers pressupostos de l’era Mas. CiU va comptar amb l’ajuda de en Laporta (l’ambició en persona) i la gent del PP. Apa! Ja tenen el tràmit fet i aprovat… som-hi, a retallar! (vull dir… a ajustar el deute!).

Per cert, ja m'hauria agradat que l'acte de la setmana passada hagués estat aquesta setmana, amb la il·lusió que m'hauria fet entrar al Parlament en helicòpter.

1.450 milions d'euros

Un altre culebrot polític d'aquests que tant agraden: aliances, abstencións, intriga, interessos de Catalunya, trucades, contradiccions... i al final res.