LA FOTO.

Alguns la xutarien,d'altres ni la mirarien.Podries endur-te-la a casa,posar-la en un calaix,esperant donar-li utilitat.Però si no penses botar-la,sentir-la...Si al tocar-la,no sents quelcom especial,deixa-la on és.No la moguis.
N'hi ha que l'alçarien del terra i intentarien encistellar... Si no has d'encistellar, no ho intentis. Has d'encistellar... encistellaràs... entrarà...

Una pilota com aquesta,oficial,usada,bruta,té moltes coses a explicar.Però,per sobre de tot,quan la toquis,fes-ho amb cura,fes ho amb convicció,o explicarà al parquet,la cistella i la xarxa,que no la tractes bé.

No és el talent només, no són les condicions atlètiques... és, simplement saber utilitzar-la. Utilitzala, fes-ho però com ella vol, t'ajudarà a ser millor.

EL CIRI PASQUAL.

S'encén la vigilia de Pasqua.Simbolitza la llum de Crist,que ilumina la cristiandat.És,per tant,una icona per a tots aquells que hi creuen i hi veuen allò que només existeix en l'imaginari col.lectiu dels creients:la fe.

La mateixa fe que dispositaven (o no...),els màxims responsables de la secció de bàsquet del F.C Barcelona,amb en Joan Creus al capdavant,sobre en Xavi Pascual.
Sobrat de coneixements,curtit en categories de base,experimentat segon sota ls ordres del "didàctic" Dusko Ivanovic,en Xavi Pascual generava més dubtes que certeses.

Només els veritablement entesos en aquest esport,apostaven cegament pel noi de la casa.Tot i que tenir l'aval del mestre Creus,semblava una garantia prou ferma.

Confirmat.Faci el que faci a partir d'aquest moment de la temporada,la feina del ciri del barça ja ha generat llum i fe al Palau.
Des de la construcció de l'equip,amb equilibri i criteri,fins a miracles com la recuperació de Fran Vazquez pel bàsquet d'elit de debó,passant per la no menys sorprenent recuperació de l'altre noi de casa,el Juanca,que va confiar cegament en aquest projecte.

Ara només cal que la setmana santa particular blaugrana,s'allargui fins al mes de maig,quan es reparteixen les "òsties" de debó.

FRASES...

"Opcions a l'or?? Amb un equip on els dos MVP de l'ACB són suplents ...imagineu"

RICKY RUBIO

CLOENDA DE LA TECNIFICACIÓ.

Dimecres 30 de juliol vam tancar amb un senzill pica-pica la tercera edició de la tecnificació de bàsquet del Grup Millora.

Ha estat un èxit.Dels 13 participants de l'any passat,hem passat a 41 aquest any.
Els més petits han treballat a fons els fonaments,ofenssius i defenssius.
Als més grans els hem afegit conceptes tàctics bàsics com el bloc i la continuació i el joc per parelles i trios,aprenent a situar-se a la pista per jugar un bàsquet més combinatiu.

Els progressos han estat molt evidents i ara els cal seguir treballant durant tota la temporada per consolidar aquells conceptes que hagin pogut retenir.

Els formadors estem molt satisfets de l'aprofitament i interés mostrat per tots.I ja estem preparats per tornar-hi l'any que ve.

EL TALENT NO TÉ EDAT,NI TAMANY.

Pau Gasol,Joan Carles Navarro i Jose Manuel Calderon han de ser els referents de la selecció espanyola.Per molts motius;per qualitat,per veterania i per experiència.
Però avui,veient jugar a Rudy,Marc Gasol i,sobretot,Ricky Rubio semblava que els papers s'haguéssin canviat.

La temporada pels NBA ha estat dura.I se'ls nota.
Els dos MVP de l'ACB,Marc i Rudy,en canvi,semblen al millor moment de la temporada.Frescos,intenssos i encertats.Rudy Fernandez sembla el millor escorta d'Europa,espectaculars totes les seves accions.
Marc Gasol és un JERARCA de la zona.És ja un dels millors pivots del vell continent.La seva capacitat per jugar d'esquenes a cistella comença a ser una virtut difícil de trobar entre els millors a la seva posició.A més té unes mans privilegiades.Gran passador i amb una lectura del que passa al seu voltant que voldrien alguns bases.

El cas de Ricky Rubio mereix,un cop més,anàlisi específic.El partit de Ricky avui,amb el descaro amb el què ha jugat davant un gat vell com Jasikevicius,és per nota.
L'evolució d'aquest jugador espanta.I espanta perquè no sembla natural.17 anys a la banqueta,28 quan surt a la pista i té la pilota a les mans.
Anava a la selecció a aprendre,a seguir formant-se.Després d'una gran jugada de Raül,abans d'ahir contra Argentina,els comentaristes es feien ressó de la reacció de Ricky a la banqueta:"Jo...Heu vist el què ha fet??"
Aviat,ben aviat nen,diran el mateix de tú...

SEGONA SETMANA DE TECNIFICACIÓ.

Avança la segona setmana de tecnificació a bon ritme.

Prop de 40 nens i joves de 7 a 15 anys,treballem cada dilluns,dimecres i divendres de 19 a 21 hores,al pavelló municipal,per millorar la tècnica individual i el joc col.lectiu.

En un mes de treball el més important és aconseguir transmetre bons hàbits,perquè els jugadors/res les puguin treballar després al llarg de tota la temporada.
Ajudar-los a millorar el seu bagatge dels fonaments,perfeccionant-los i alhora treballar conceptes molt bàsics del joc col.lectiu,tant importants al nostre esport.

SOMNIS.

Somiar,haver somiat,és una sensació,quan despertes,que pot haver estat extremadament plaentera o bé desagradable,si els somnis s'han transformat en malsons.És el que té l'inconscient,que ens sitúa en una realitat virtual en funció d'un estat d'ànim.

Quan,en canvi,somies despert,tens la capacitat de dirigir els teus anhels.Tanques els ulls i intentes rememorar,recuperar o reviure aquells moments passats o per arrivar que et remouen totes aquelles sensacions que t'agradaria retenir per sempre...

Al bó de'n Xavi Pascual,fa sis mesos,ni en el millor dels seus somnis,possiblement se li hauria aparegut l'escenari que se li presenta la propera temporada.
Situat al front d'un dels millors equips d'Europa,que és el que Joan Creus posarà a la seva disposició,amb la complicitat d'un Joan Laporta obligat a prestar atencions i diners a una secció un any més,a contracor.

Els fitxatges de Navarro,Andersen i els noms de McIntyre,Lavrinovic,Carlos Suarez..il.lusionen de nou al palau,que recuperarà ja segur al millor escorta d'Europa i un dels pivots dominants a les darreres edicions de l'Eurolliga.Però possiblement el millor fitxatge s'ha fet als despatxos.Joan Creus haurà de demostrar la seva capacitat com a executiu,però només que pugui aplicar un 25% de la seva sapiència en això,ens anirà bé,molt bé.

Podrem tancar els ulls i somiar desperts?? Jo ja ho estic fent...

I BOSTON VA ACABAR..."COMO LOS ANGELES".

Aclaparadors.Victòria de 39 punts de diferència,la segona major de la història de les finals.

Els angelins han pagat finalment el pes d'una temporada en la que possiblement no estaven preparats per jugar la final.L'any que ve,amb Bynum,tornaran a optar a tot.

Boston ha funcionat al final com a la lliga regular.Amb tres estrelles i una aportació de la banqueta molt superior a la dels grocs.4-2.Just.

L'MVP per a Paul Pierce premia el treball d'un aler que ha minimitzat l'admiració cap a Kobe.Ha sigut l'amo.

CLINIC ACB.

Ahir dilluns,amb l'amic Gaspar Roura,vam anar a Blanes per assistir al Clinic que,organitzat pel club bàsquet Blanes en el seu 50è aniversari,feien Alfred Julbe i Xavi Pascual.

Alfred Julbe va parlar sobre la millora del joc del homes del perímetre en la seva tècnica individual i l'entrenador de l'Axa Barça es va centrar en els fonaments ofensius dels pivots.

Sempre són interessants aquestes lliçons magistrals d'on n'extreus detalls aplicables al dia a dia dels nostres equips,oferts per professionals que,aquest dia,ens posen a l'abast el seu coneixement.

Vam prendre nota de detalls de tècnica individual,que podrem aplicar aquest estiu a la tecnificació que dirigirem la Cari Nicolàs i jo mateix amb el Grup Millora al pavelló municipal de Palamós del 30 de juny al 30 de juliol,on,de la mateixa forma que l'any passat,intentarem millorar el bagatge de la tècnica individual dels joves que hi assisteixin.

LA FOTO.

Marc Gasol ha anat a veure les finals NBA que disputa el seu germà Pau.
Vaja dos...Ben aviat amb la selecció espanyola a Pekín a disputar els jocs olímpics.

L'affaire de la federació espanyola de bàsquet amb Pepu Hernandez ha acabat amb la destitució d'aquest i el nomenament d'Aito García Reneses com a nou seleccionador.

Segur que Marc i Pau han debatut sobre la llista d'Aito,que no està exempta de sorpreses.

Bases:Calderon,Raül i Ricky.
Escortes:Navarro i Rudy.
Alers:Berni i Àlex Mumbrú.
Alers-pivots:Carlos Jimenez i Garbajosa
Pivots:Marc i Pau Gasol i Felipe Reyes.

Convidats:Juanjo Triguero,Victor Sada i Victor Claver,que anirà als jocs si Garbajosa no acredita una bona forma.

L'exclusió de Sergio em sembla justa.Raúl és un base meravellós,en un estat de maduresa òptim.La de Cabezas,apostant per Ricky és valenta.Garbajosa no hauria d'anar-hi i donar l'alternativa per fi a Victor Claver,que en un futur li discutirà el lloc a Mumbrú,si no hauria de fer-ho ja...

VIDEOPEDAGOGIA

Un mestre com Aito Garcia Reneses i la seva construcció del contraatac.

Comença des d'una gran defensa que provoqui un mal tir i per tant,possibilitat de rebot.

Oferir diverses sortides de pilota en la primera passada.Al video es veu clarament com la primera opció,Ricky Rubio és tapada.
S'ofereix una segona opció,Vàzquez.
Aquest passa ràpidament a l'aler en progressió a mig camp,Rudy.

I,un tresor per desenvolupar aquesta tàctica d'atac.Tenir alers-pivots que interpretin perfectament i tinguin capacitat per finalitzar.En aquest cas,acaba pel carril del 4,Lubos Barton.

FRASES...

"Pau Gasol surgeix de l'escola europea. Allà encara prima l'ensenyament dels fonaments col.lectius. Els europeus venen a l'NBA atrets pels grans contractes, però ens aporten aquells fonaments."

PHIL JACKSON

INAPELABLE.

De moment,superioritat total.

Boston va guanyar el segon a casa,encara amb més suficiència. Dóna la impressió que el sot de la temporada, els celtics el van passar a les primeres eliminatòries de playoff. Ara estan imbatibles.

Amb una banqueta consistent, aportant molt. Gran intenssitat i recurssos en atac a cabassos. És cert que Garnett i sobretot Pierce han estat a un nivell molt superior que els seus homònims grocs, Gasol i Bryant. Però, per a mi, la clau fins ara, és la superioritat de Rondo sobre Fisher. El base cèltic ha decidit el segon amb el seu ritme de partit i l'aportació del penetrar i doblar.

Per part del Lakers, tranquilitat zen ja que saben que amb la màgia del Forum poden igualar el 2-0. Ara bé,com en tot a la vida,qui pica primer, pica millor i més fort.

2N ROUND D'UN CLÀSSIC.

Aquesta matinada,a les 3h,els Lakers intentaran aconseguir la primera victòria a la final NBA.

Boston,va fer bó el factor camp,en una eliminatòria que flaira a 7 partits.El primer partit va ser per als Celtics.
Els del trèbol van rutllar a partir del tercer quart,agafant el timing del partit que ja no van deixar fins al final,imposant-se amb una certa claretat per deu punts de diferència.98-88.

Una de les claus serà la defensa de Kevin Garnett que s'està mostrant com un dels factors decisius,ja que Pau Gasol possiblement no sigui el més adient per defensar-lo 1x1.Garnett aprofita la seva mobilitat per jugar-li de cares i desequilibrar-lo.Per altra banda,la major agressivitat en el joc del bostonià també li dóna avantatge al rebot ofensiu.Potser veurem Odom molts minuts fent-se càrrec de l'aler pivot dels Celtics.Apassionant.

FELICITATS CAMPIÓ!!!

Amb tota justícia el Tau Vitòria va arrassar al barça que mai va tenir cap opció.3-0,en la que havia de ser una de les finals més igualades de les darreres temporades.

En van tenir prou els bascos en aplicar el guió que els havia marcat Spahija.El joc del Tau no és un prodigi d'espectacularitat,però amb una defensa asfixiant i portant la sèrie a un nivell físic molt intens,van doblegar a l'Axa amb facilitat.

Als blaugranes els hem de retreure que van donar la sensació d'abaixar els braços,potser degut a una davallada física i mental evident,després de superar una semifinal davant la penya,on ningú els donava cap chance.
El joc interior no va funcionar,com tota la temporada,i aquesta vegada,els exteriors blaugranes es van trobar amb un i Mickeal,PrigioniRakocevic amb unes cames molt poderoses.La seva defensa de linea de passada...una passada...

L'invent de Pascual de jugar amb tres homes alts a Vitòria va durar sis minuts.En defensa potser va tenir una certa repercussió positiva,però va hipotecar l'atac blaugrana,amb 8 minuts sense anotar.
La necessitat de renovació de la plantilla és molt evident.El joc interior necessita un canvi total i al perímetre hi ha dubtes amb noms com els d'Acker,Basile i,fins i tot Lakovic,que ha mostrat la seva cara més negativa.Un base anotador que,quan no anota..........???.Neal ja es pot buscar equip.

Felicitats al campió.

AQUELL TAP...

HISTÒRIES...

1996.Del Palau París-Bercy al vestíbol de l'Hotel Laffayette.S'acabava de consumar la cuarta derrota del FCB en una final de Copa d'Europa.

A l'immens vestíbol de l'hotel parisenc,quarter general de la FIBA per l'event,la representació del barça amb Aito i Salvador Alemany al front,entregaven a Nar Zanolin,jutge únic del comitè de competició,la impugnació de l'acta arbitral de la Final a Quatre.
El motiu l'exposaven en un manuscrit de 18 linees:"A falta de 36 segons per finalitzar el partit,s'inicia una conta de 30 segons per Panathinaikos.La possessió expira a falta de 6 segons per els 40 minuts reglamentaris,detenint-se el rellotge del partit,sense sonar la senyal de l'operador de 30 segons.
El joc continúa amb un tap il.legal (havent tocat abans la pilota el tauler),del jugador nº 11 de Panathinaikos.
Per això es reclama que:El joc es reemprengui amb possessió de sis segons a favor del Barcelona"

A mitjanit comença una maratoniana reunió.Previament,els àrbitres del partit,Dorizon i Virovnik admeten a Aito i Alemany que el tap va ser il.legal,i que haurien d'haver concedit els dos punts...

Comencen a desfilar per l'hotel els periodistes,els representants de l'associació del clubs,Jordi Bertomeu i Eduard Portela,
Al saló Saint Cyr,continúa la reunió dels representants de la FIBA que hauran de prendre una decisió.Zanolin,Baumann,el vicesecretari i,quan el barça contacta amb Joan Antoni Samaranch i insinúa la possibilitat d'anar als tribunals ordinaris,s'incorpora el representant jurídic de la FIBA,Dirk Reiner.

L'espera de periodistes,ex-jugadors i representants s'allarga.Nino Buscató,ara comentarista de la SER diu:"Ja al 1981,el Maccabi va guanyar amb una cistella de Berkovitz quan passaven alguns segons del temps reglamentari..."

Mentrestant Boris Stankovic, president de la FIBA, sopa en un restaurant proper i només fa una petita pausa per vaticinar sobre el resultat de la impugnació: "La FIBA només ha disposat que es repeteixi algun partit quan hi ha hagut algun tipus de violència durant el seu desenvolupament, però mai ha canviat d'opinió per una decisió errònea que es detectés amb el visionat posterior del partit."

Els representants del barça decideixen tornar al seu hotel,el Kleber,i esperar allà una fax amb la decisió de la FIBA.

A les 4 de la matinada es produeix el desenllaç:
"L'apel.lació del Barcelona és desestimada.
Raons:1-Basant-se en els informes dels tècnics de taula i dels àrbitres,es decideix que no hi va haver violació de la regla dels 30 segons,ja que la botzina no va sonar.
2-La parada momentània del rellotge no va perjudicar al Barcelona ja que tenia la possessió i la va mantenir durant l'aturada.
3-Respecte les decisions dels àrbitres i els comissaris de taula sobre el tap de Vrankovic a Montero i als errors de cronometratje que s'al.leguen,el jutge únic,Zanolin,no es pot pronunciar encara que els errors es demostrin al video."

Es consumava l'enèssima pèrdua d'una nova copa d'Europa per part del barça.La llegenda negra continuava.Les anteriors,es va enfrontar a duríssims adversaris i les va perdre amb justícia.
Però aquesta deixava un pòsit d'amargor encara major.Aquesta havia estat robada davant dels seus nassos.

La directiva del barça va regalar una reproducció de la copa a tots els jugadors de la plantilla en record d'un "trofeu que van guanyar i no els van donar",en una decisió típica del racial vicepresident del barça,Joan Gaspart.
El club es va plantejar molt seriosament arribar fins al final amb la reclamació davant de tribunals civils,però es va desestimar finalment aquesta opció,tement les represàlies de la FIBA,amb Stankovic al front.

Al 2003,finalment,al Sant Jordi,es feia justícia...

HOMES CONTRA NENS.

Això ha semblat la final ACB fins ara.La superioritat física del Tau sobre el barça marca definitivament el guió del títol.

Defensa asfixiant al perímetre confiant en què en l'1x1 defensant als pivots blaugranes són infinitament superiors.Emparellaments com els d'Splitter i Mickeal que no tenen resposta a la banqueta blaugrana.El rebot i el timing del partit sempre han estat bascos.No hi ha hagut color.

La final oficialment acabarà dimarts o dijous, però oficiosament ja té guanyador. Duríssim rival el Tau, que s'ha endut els dos partits sense despentinar-se.

Només ens queda reconéixer la superioritat dels vitorians i pensar en què sense joc interior no es pot alliberar el perímetre.Aquí ha mort el barça.Creus,pren nota.

Fins i tot Xavi Pascual és més petit que Spahija.Homes contra nens.

FRASES...

"A Acker ja el vaig voler per al Maccabi, conec bé les seva qualitat. Ilyasova és, per a mi, el millor talent d'Europa jugant de quatre."

NEVEN SPAHIJA

IMATGES...

21 anys.Veurem Ersan al playoff final de la lliga.Haurà de seguir en la mateixa linea.
Estarà bé veure l'emparellament amb Mickeal,Teletovic o Singleton.

ILYASOVA.

Quan fa un mica més d'un any,apostava per un joveníssim Ersan Ilyasova,entre d'altres,per reforçar la plantilla del barça,confiava en veure l'Ersan que s'està començant a mostrar.Aquell Ilyasova,tenia minuts als Bucks de Milwakee i sorprenia per,amb els seus 19 anys,mostrar una jerarquia en pista inusual davant dels millors jugadors del món.

La primera part de la temporada amb l'Axa va ser decebedora.Ilyasova va perdre aquella seguretat i semblava molt més el que és.Un jugador de 20 anys,a la segona millor lliga del món.

La recuperació del turc,juntament amb la d'Àlex Acker,ha canviat la fisonomia dels blaugrana.
La figura de l'aler alt,es torna a posar de moda amb jugadors com Ersan,Barton i Victor Claver.
Són jugadors difícils de defensar.Si juguen de 4 obert,treuen avantatge als seus parells,normalment més pesats i lents.Si juguen per fora,treuen profit de la seva major alçada.

Per a mi,són més decisius prop de la cistella,on aprofiten millor la seva polivalència,podent-se obrir sempre a buscar la linea de 6'25.
18 rebots i 15 punts,intimidació i presència omnipresent a la pista és que ha aportat ahir el turc per tombar al DKV.

Els badalonins van arribar a final de temporada fosos.La intenssitat de la seva defensa se'ls ha menjat les forces en aquest tram final de temporada.
Ho tenien tot per tancar una temporada històrica,si no ho és ja,però s'han trobat amb un equip que s'ha sobreposat a la crítica i ha donat,per fi,real mesura de les seves possibilitats.

Sorprenentment,l'Axa s'ha plantat a la final ACB amb molta solvència,resolguent els playoffs de quarts i semifinals per la via ràpida.Ara,amb un Pasqual i els seus jugadors reivindicats es converteixen en el rival a batre,amb el factor pista a favor.
Es trobaran un Tau que ha jugat la Final Four i la final de la Copa,sense èxit i,per tant,ansiosos d'un títol per a la millor afecció d'Europa.
La final de l'ACB està servida,a disfrutar-la.

VAM SER-HI.

Quan viatjàvem cap a Badalona,quasi feiem apostes per saber quants punts de diferència hi hauria entre els dos equips,a favor dels verd-i-negres òbviament.
A les portes de l'Olímpic el president de la Penya Meritxell ens diu que ha vist l'equip i que Pepe Sanchez no jugarà,està amb febre.

Mals presagis per al barça,que sense Pepe,perd un dels seus directors de joc.Sanchez és capaç de comtemporitzar com ningú quan s'imposi el ritme aixalabrat i la rauxa badalonina.Baixa important,tot i que la forma de Lakovic sembla haver millorat un pèl els darrers quinze dies.

L'estat de forma de Rudy,sembla que hagi patit una petita davallada,però la penya té molts arguments,tant en atac com en defensa.

Tot està en contra del barça.Tot o quasi tot,més quan comença el partit i Moiso col.loca dos taps consecutius sobre l'atreviment d'Ilyasova.L'espurna d'esperança es basa en el partit impressionant d'Acker a Bilbao,i la lleugera millora de Lakovic i Ilyasova al darrer terç de la temporada.
Sembla clar que els dos equips basaran la batalla al perímetre,ja que el joc interior d'ambdós conjunts no és la seva principal arma ofensiva.
Així és,i en una ensopidota primera part s'imposa el ritme local,que sempre comanda el marcador amb diferències curtes però amb persistència.42-38 a la mitja part,amb un barça que fa la goma,aguantant les diferències amb dificultats.

El barça es manté al partit,però la sensació és que haurà de posar-se per davant si vol provar la templança local.Curiosament,una zona 2-3 de la penya,un dels seus punts forts,dóna l'opció definitiva d'entrar al partit per als blaugrana.Acker,Lakovic,Ilyasova i Kasun es mouen amb comoditat a la pista i es posen per davant.
La persistència d'Aito en mantenir la zonal dóna ales al barça,que amb una ratxa d'encerts amplia la diferència fins a 14 punts.
És en aquest moment on Aito torna a la terra i ordena una zona press que envia a l'espai exterior al seu col.lega Xavi Pascual.
Incomprenssiblement el barça cedeix sota la pressió local amb facilitat.Ja sabem del mestratge d'Aito en questions defensives i de l'eficàcia de jugadors com Ricky,Rudy,Mallet i Ribas en aquestes tasques,però és que els blaugrana semblen juniors,sense que Pascual encerti a demanar temps i cridar als seus a consultes...

Els visitants dilapiden aquella avantatge de 14 punts i permeten als locals de posar-se a una diferència molt perillosa (entre 3 i 1 punt de forma constant),però apareix "Ice" Acker.
Davant un ambient infernal,i com dominat per una dosi excessiva de Trankimazin,el nordamericà treu de polleguera la parròquia verd-i-negre visitant la linea de tirs lliures fins a 10 vegades,sense errada,donant l'importantísssima victòria als seus.
La segona part ens ha deixat un bon regust,no només per la victòria sino a més per gaudir d'un gran espectacle amb dos equips al 120 per cent.
Ilyasova 15,Lakovic 23,Acker 20 i una bona feina de Kasun s'ha imposat a l'inici gasós de Moiso i l'omnipresent Rudy,que apart de demostrar-nos un cop més el seu talent amb la pilota a les mans,també fa gala de la seva vertent més teatral...No et cal Rudy.90-93.

El partit de demà dissabte al Palau serà apassionant,amb un arbitratge que veurem si cedirà a la pressió d'Aito.Si és així,la penya tornarà la sèrie a Badalona.El barça ja sap el què ha de fer.Un partit més i final ACB i plaça Eurolliga garantida.El premi és molt llaminer...No falleu!!

LA FOTO.

Anna Mendieta,Iolanda Torró,Bibiana Oliveras,Verònica Monge,Silvia Ferrés,Irina Molero,Nuria Hinojosa,Marta Aymerich,Gemma Vilà,Anna Margarit,Annabel Aurora,Sandra Planas i l'aportació puntual de Marta Robledillo han estat les companyes de viatge aquest any.
Elles i l'inestimable suport des de la banqueta de'n Piti,amb els seus clarividents apunts.

El que va començar com una temporada que semblava per oblidar,ha acabat essent una temporada que no oblidaré.

Entrenar un equip senior és gratificant.És dur perquè les jugadores són madures,tenen el seu criteri,et posen pressió i dóna transcendència a totes les decisions que prenguis.És gratificant perquè elles també decideixen en pista,rectifiquen els teus errors i donen forma als teus plantejaments.
Si el binomi funciona et sents entrenador amb majúscules.A diferència del bàsquet de base,on l'obejctiu més important és la formació dels jugadors, al bàsquet senior l'objectiu és guanyar.

Jugar per guanyar com a objectiu prioritari és l'essència final de qualsevol esport.Per això,quan acabes guanyant és,com diria el Robirosa...apostoflant!!

IMATGES...

No en queden.
El talent de Marc Gasol ha explosionat en dos anys de fomra espectacular.
Sembla genètica de familia ja que al seu germà Pau li va passar més o menys el mateix.

Tothom parla de Rudy,un talent excepcional.Però el bàsquet modern converteix Marc Gasol en la millor inverssió per a qualsevol equip.
Marc encara no està madur per a l'NBA,sobretot físicament.Espero que ell i els equips FIBA sàpiguen aprofitar el parell de temporades que li queden a Europa.

Anota,intimida,reboteja,assisteix...un autèntic MVP.

TEMPS DE PLAYOFFS ACB.

Temps de playoffs i temps de sorpreses.I aquest any de les grans.

Inesperada l'eliminació del solvent lider de la lliga regular,el Real Madrid.Tot i així,si algú els podia eliminar era Unicaja de Màlaga.Els d'Scariolo tenen una plantilla potent,que no està gens d'acord amb la seva classificació a la primera fase de la lliga.Atenció a ells.

Els de Plaza han arribat a aquest tram de la temporada una mica baquetejats pels anteriors resultats a la resta de competicions.Eliminació a la final four que organitzaven ells mateixos,derrota a la Copa del Rei...Això,en els moments de finals igualats els ha pesat de nou.El cap sembla que ha vençut a les cames.

També sorprenent el barça,que ha vençut amb una certa comoditat al Bilbo,sobretot aquesta tarda al Païs Basc.Acker (31 punts i uns percentatges excepcionals) i Ilyasova s'han assemblat a ells mateixos,han recuperat a un perdut Lakovic els darrers dos mesos i han donat una millor sensació.Això sí,sense joc interior.Difícil la seguent ronda.

Akasvayu ha donat la talla avui a Fontajau.I ho ha fet recolçat en un gran Marc Gasol (quin pivot!),com quasi sempre.Els gironins han fet mal allà on és més factible fer-ho als de Badalona,a la pintura.Daniels ha col.laborat amb en Marc per imposar-se a dins.
En canvi el que no ha donat la talla avui ha estat Rudy,i la penya ho ha notat massa.Difícil missió per als gironins a Badalona al tercer partit,però ja se sap,temps de playoffs...Qualsevol cosa està permesa.

Per últim,el Pamesa ha capgirat un inici de partit molt bó del Tau per forçar el tercer partit a Vitòria.De lògica el Tau guanyarà el tercer i passarà a semifinals.

LA CIRERETA.

Posar-li la cirereta al pastís era guanyar al segon classificat després d'una gran,gran,segona volta...

Doncs ja hem posat la cirereta...Hem guanyat de 13 punts al Santjoanenc tancant la lliga amb una victòria de prestigi,deixant clar quin és el moment de joc de l'equip.
N'hi ha hagut prou amb una bona primera part en atac i també al darrera per marcar diferències de 14 punts,que hem mantingut a la segona part amb suficiència.A la segona part,les olotines han apretat,guanyant aquest segon parcial d'1 punt,deixant la diferència final en 13 punts.

La segona volta que hem fet,ens sitúa com a terceres de la classificació virtual d'aquest segon parcial.
Olé!

Les noies han fet un sprint final de lliga excepcional,amb 7 victòries als 7 darrers partits.Bon bàsquet col.lectiu i quan això no acabava de rutllar,jugadores amb capacitat de resoldre individualment amb qualitat.La combinació perfecte,que han estat capaces de mostrar al moment just.

Atreviment,per fi i treball,treball a cabassos.La metamorfosi que l'equip ha fet en defensa ha estat extraordinària i clau.
Al final,l'equip ha tingut pràcticament de tot el que necessita un grup guanyador.Jugadores amb un talent individual fantàstic.Jugadores amb una capacitat de sacrifici excepcional.Grans dominadores de la pintura,GRANS.Bones directores del joc,grans aliades de la banqueta.I totes,amb una actitut defensiva encomiable.

No m'agrada gens personalitzar però és que aquesta segona volta em deixa la sensació d'haver disposat de 4 o 5 de les millors jugadores de la lliga en la seva posició.Em sembla just destacar-ho.Però és que de les 7 o 8 restants no en canvio ni una.Ni una.Ens han donat el punt d'equilibri que necessitàvem i els vull agraïr el seu respecte quan potser no han disposat dels minuts que els hagués volgut donar i que,per dedicació i treball es mereixien.
Poder entrenar un equip així,ser partícep d'un grup com aquest ha estat,de debó,un plaer i un orgull.

FRASES...

"Un bon defensor ha de saber aprofitar els punts febles del seu atacant.Reconéixer la mà dominant,saber si és bon penetrador o millor tirador,per poder adaptar la seva defensa al seu joc."

JULIUS ERVING

I ARA SE'NS ACABA LA LLIGA...

Com els bons.Com els grans.Després d'un començament de lliga desastrós en resultats,10 derrotes en 10 partits,ple de dubtes,acabem la temporada pletòriques de confiança i traient fruit de 9 mesos de treball.
L'equip va seguir treballant i ara,és de justícia situar-nos allà on ens toca,entre els tres o quatre millors conjunts.
Ens hem acostumat a treballar amb disciplina,i ara,hi heu afegit el talent individual,la confiança i la determinació.

Resultat:avui ha caigut el Llançà,i no de poc.55-81.Esplèndid,de debó,esplèndid.
És cert que ens han donat un bon cop de mà,entestant-se a mantenir una pressió els 40 minuts que hem perforat amb un joc de transició de llibre.De llibre noies...

Amb 7 jugadores només,els heu donat una lliçó de bàsquet,senzill,ràpid i vistós.Així com els darrers partits els haviem tret en defensa,avui no podiem.Amb 7 no.S'havia de guanyar en atac.I...81 punts!!

Possiblement l'objectiu és assolit.Però seria la òstia guanyar al segon classificat a casa.Així demostrariem a tots,quin és el nostre lloc.

Per a mi,però,guanyem o perdem,noies...ja heu guanyat.

VIDEOPEDAGOGIA

Així es construeix un equip campió.Des de la defensa.
El mateix Ettore Messina diu que,encara que la defensa es treballa tant o més que l'atac,hi ha un component molt important de voluntat,predisposició i esperit d'equip.
Sense això,no hi ha treball tàctic que ho supleixi.

LA FOTO.


De nou,els russos,campions a Madrid.Holden li deu haver agafat gust a la pista on,amb una cistella seva,Russia es va endur l'Europeu i va conduïr amb mestratge al CSKA de Moscow a la seva sisena Copa d'Europa.

Si el Tau va resistir pràcticament 34 minuts a la semifinal,el Maccabi va cedir força abans a la superioritat dels vermells.
Quan conflueixen el talent i el treball,pràcticament a parts iguals en un equip al que li sobra del primer,només hi quep un resultat victòria i victòria.
El mestre Messina va aconseguir la segona en tres anys (tres finals) i el president del CSKA li va fer trencar el compromís que tenia amb l'AXA Barça...Però d'això ja en parlarem...

EN RATXA.

La victòria de dissabte,amb tretze punts de diferència (67-54),front el tercer classificat,el Fornells,deixa clar per fi dues coses.L'equip està en un moment dolç i la seva classificació real definitivament és a la part alta de la taula.El més important de tot és que les jugadores ja ho creuen.

Cinquena victòria als darrers sis partits (i han caigut Sant Vicenç,Quart i Fornells...),i,de nou,fonamentada en una reacció de l'equip a la segona part.
Fins que no vàrem rutllar en defensa,ens vam mantenir dins el partit,però amb tendència a anar 4 ó 6 punts per sota,que semblava que mai remuntariem.

Segona part sobèrbia de nou al darrera,tot i que ens va costar ajustar la defensa interior.Sobretot a mi,encaparrat en una zona que ens feia més mal que bé.
En atac,fluïdesa pràcticament tot el partit,tot i que quan corriem en transició,feiem molt mal,amb finalitzacions constants 1x0,amb confiança encarant l'1x1 o a l'arribada dels pivots.Fantàstic.

Quan vam canviar de nou a individual,les noies van estar agressives,llestes i demostrant que de l'equip de la primera volta no en queda res.
El 26-12 del darrer quart explica la culminació de nou,d'un treball que,ja fa setmanes,ens està donant fruits.

La setmana que ve,a Llançà,podem confirmar definitivament la permanència.No tinc cap dubte,que avui per avui,som superiors i ho demostrarem.

ARRIBA LA FESTA DEL BÀSQUET EUROPEU.

Demà, a Madrid, s'inicia la Final Four que decidirà diumenge a la final el campió europeu d'aquesta temporada.

Pel camí han quedat alguns dels grans favorits a ésser-hi. Panathinaikos i Real Madrid, Olimpiakos i Axa Barça eren, a principi del curs, clars candidats a ser-hi presents. Però els noms no han estat suficients per a aquests equips i han cedit el pas als darrers cuatre candidats.

Sí que hi ha dos equips dels que figuraven a totes les apostes,Maccabi de Tel-Aviv i,sobretot CSKA de Moscow són,als darrers anys,fixes a les grans cites del bàsquet europeu.
Tau Vitòria i Montepaschi Siena,han aprofitat al màxim les seves opcions i s'han colat per la porta gran a Madrid.

La competició té un favorit clar.CSKA de Moscow haurà d'estar per sota del seu nivell per perdre.Si hi ha lògica,la copa és per a ells.Però ja sabem que en aquestes competicions a dos partits tot pot ocórrer.Ingredients com la il.lusió,la sort i l'arbitratge,tenen tant o més valor que l'encert i la superioritat dels suposats favorits.

Tau haurà de jugar molt bé per superar als de Messina. Serà clau el rendiment defensiu dels bascos. La feina de Vidal sobre Siskauskas, Teletovic sobre la movilitat d'Smodis i Planinic intentant mirar a Papaloukas per sobre l'espatlla seran claus per intentar aturar el talent rus.Tot i així quedaran Andersen,Holden,Langdon,Goree,Van der Spiegel...Difícil,molt difícil repte pel Tau.
A l'altre semifinal s'enfronten Maccabi i Montepaschi. L'experiència i un major talent per part dels israelians front la ilusió i l'esperit d'equip dels italians.El jove tècnic transalpí Pianigiani ha sabut donar continuïtat a la feina del gran Carlo Recalcati.Amb una plantilla d'exblaugranes com Illievsky,Thornton i Sato,el talent de Mcintire i Lavrinovic i la brega d'Stonerook i Eze,intentaran posar les coses difícils als israelians.Aquests hauran de anar amb compte,ja que els italians oposaran a la rauxa del joc macabeu,l'ordre i el control.Dos estils,i un únic objectiu,passar a la final.

Disfrutem-ho...

LA FOTO.

Shaquille O'Neal ha patit un cert declivi.Shaq ja no és aquell pivot sense resposta a la lliga.Els quilos del mastodòntic O'Neal,que abans eren un aval,ara ja comencen a pesar-li.

Això i l'aparació d'un nou jugador dominador a la pintura.Dwight Howard és el nou propietari de la zona de color.Una força de la natura amb una movilitat sense rival.Només Tim Duncan li pot discutir la supremacia dins la zona.I amb d'altres arguments que no siguin el físic,com es veu a la foto.Impressionant.

FELICITATS NOIES!!

Sí.Vam ser capaces de guanyar de nou a la pista d'una de les primeres classificades.
Partit de nervis.I els nostres van ser d'acer.
Com darrerament bé en defensa.Ahir millor en zona que en individual.Fermes,disciplinades,llestes i treballant els conceptes defensius de forma impecable en molts moments.
En atac,per fi,vàrem afegir decisions individuals que,possiblement,ahir es van imposar al joc col.lectiu.I ens va sortir bé.
Lluita a tope,fe,ganes.Domini del tempo del partit tot i la igualtat al marcador tot l'enfrontament.

Concentració i poder mental per mantenir-nos sempre dins el partit.A sota o a dalt del marcador,sempre dins del partit.Més que elles.

I sobretot,demostració d'unitat.Em va encantar l'actitut de totes les jugadores.Dins i fora de la pista us vau sortir.Sobretot a la banqueta.I això m'encanta.

El 59-63 fa molta justícia,no tan sols al partit d'ahir,sino també al de la primera volta que se'ns va escapar només de dos punts.Average favorable ja amb les sisenes.Que no serveix de res??
Sí,sí que serveix.Toma ya!!!

APUNTS TÈCNICS (29).
TÀCTICA O TALENT??

Els protagonistes del bàsquet amateur,sigui des de la pista o des de la banqueta,practiquem el bàsquet fonamentalment per passar-ho bé.El resultat és secundari.

El resultat és secundari??
Noooo.És cert que juguem al bàsquet per passar una bona estona.És cert que els aspectes competitius potser estan en un segon pla.Però quan acaba el partit,tenim la mateixa satisfacció o patim el més gran desencís en funció del resultat final.Exactament igual que els professionals.I a més,nosaltres no cobrem...

Així,arribem a la gran dicotomia.Juguem tàctic o bé ens basem fonamentalment en un joc lliure on els jugadors puguin exprimir tot el seu talent,sense massa lligams de pissarra?

Crec que,especialment al bàsquet amateur,els equips que triomfen són els equips treballats,els equips ordenats,els equips disciplinats.
La gran veritat és que en realitat no existeix aquesta dicotomia.El talent al servei de la tàctica o aquesta al servei del talent.És igual l'ordre,però hem de jugar a BÀSQUET.

I no puc entendre el bàsquet sense ordre,sense treball col.lectiu,sense un guió de partit.Mai fixe,flexible,però treballat.
Perquè som un esport col.lectiu,i com a tal,la feina dels entrenadors és imaginar,treballar i aconseguir un EQUIP.De cinc,sis,set...fins a dotze jugadors que,en la mesura del seu talent,puguin sumar per a l'equip.Cadascú amb els seus potencials,cadascú amb les seves mancances minimitzades per la feina del col.lectiu.

Un joc TÀCTIC és imprescindible, perquè és la preparació, l'inici, l'ordre, la participació de tots els integrants de l'equip. I el TALENT, s'encarrega de la finalització, l'encert, la culminació individual d'un treball tàctic col.lectiu.

I TÀCTIC no és sinònim de farragós, complicat, llarg, antic,no.TÀCTIC precisament és tot el contrari. Senzill, simple, ràpid i modern.
Aconseguir-ho amb els nostres equips no és gens fàcil.Els jugadors no volen normalment cenyir-se a un sistema que pensen que minimitza les seves facultats individuals.Se'ls ha de fer entendre que el que lograrem justament és que aquesta feina col.lectiva,el que fa és posar-los les coses fàcils,perquè ells,amb el seu TALENT,la fiquin dins de la cistella,previ treball de TOTS els jugadors en pista.

El bon amic Gaspar Roura m'ha inoculat aquesta forma de veure el bàsquet.I per a mi,ja no n'hi ha una altra.
PREVEURE,CONDICIONAR,ACTUAR.

PETIT PAS ENDAVANT.

Sí,victòria a casa,i de 31 punts.

De nou,uns minuts de concentració ens han estat suficients per imposar-nos clarament.
Als dos primers quarts,els errors en la finalització han mantingut un cert equilibri,encara que ja hem marxat al vestidor al descans amb 7 punts de diferència.
L'inici del tercer quart ha marcat el resultat del partit.27-6 el resultat que ho explica tot.Molta superioritat,molta concenració i força encert.Som superiors,molt superiors.

8 victòries/8 derrotes és el resultat dels 16 darrers partits.I havent-ne perdut almenys cinc que van estar a les nostres mans molts minuts...Queden lluny però les 10 derrotes inicials seguides que ens van enfonsar a la classificació.Aquest equip no mereix el lloc on està.

Queden 4 partits,per tenir tranquilitat n'hauriem de guanyar tres.El calendari és molt complicat però l'equip està per aconseguir-ho.A aquestes alçades hi ha paràmetres decisius que no estan precisament a la pista.Els nervis,la responsabilitat,la por al desencert,petits desencontres.Fora dubtes!! Anem pels tres partits.

PETIT PAS ENRRERA.

Partit estrany el d'aquesta nit a Begur.Inici fred que hem sabut rectificar.
Partit igualat fins als darrers tres minuts.Dos triples nostres ben llançats ens donàvem la victòria,segur.Mala sort,no han entrat.Tot i això,en atac hem estat molt espesses tot el partit.

El Begur ens ha lluitat el partit amb una bona defensa al nostre perímetre,no hem jugat mai el nostre bàsquet amb regularitat i això és mèrit d'un bon treball defensiu.Ens han superat en la direcció en pista,bona base la 24.Ens han acabat fent mal,molt mal,allà on no podien fer-nos-ho,a dins.El seu domini del rebot ofensiu els permetia constantment jugar atacs de dos o tres possessions.A l'altre cistella no era així.Ens ha costat el partit.

Treball enorme en individual a la segona part sense premi.Per culpa del rebot ofensiu del Begur.
Ens ha mancat concentració per tancar-lo i definir el partit.

Les noies s'han emprenyat.Bé.Això és bó.Ja els fa molta,molta ràbia perdre.Com a mi.
Jo no ho estic massa d'emprenyat,més aviat decebut per perdre,però l'equip ha treballat.En un mal partit en atac,han sabut apretar les dents i mantenir-se al partit fins al final.I de debò,la victòria hagués pogut caure del nostre costat.No a base de brillantor,però si a base de treball.UN EQUIP ÉS GRAN QUAN ÉS CAPAÇ DE GUANYAR UN MAL PARTIT.I a nosaltres ens ha faltat poquet.
Avui hi ha hagut jugadores clau que no han tingut el dia.No sempre es pot estar brillant noies.Mai SEMPRE.No passa res,demà sí estaran brillants,segur.

Demà guanyem.A casa.Clarament.Cal oblidar el partit d'avui i fer un reset.Si és així no hi haurà color.
Aquesta derrota ens obliga a guanyar un altre partit a fora.Possiblement era el més fàcil que ens quedava a domicili.Però no dubteu que l'aconseguirem.Jo ho tinc clar.

Ah,avui erem catorze a la banqueta.TOTS hem perdut,igual que TOTS guanyem.TOTS hem estat espessos.Com no pot ser d'altra forma.Som un equip.I dels bons.

IMATGES...

Ha dit avui Pau Gasol:"Kobe Bryant és el més semblant que he vist a Michael Jordan..."

FRASES...

"Hi ha jugadors que juguen pel nom que duen al darrera de la samarreta. En canvi, n'hi ha que ho fan pel nom que duen al davant..."

AITO GARCÍA RENESES

QUINA PENYA!!!

El DKV Joventut va imposar la lògica,passant per sobre d'un Akasvayu que va arribar a l'encontre final de l'ULEB Cup amb orgull,als primers deu minuts,però amb resignació la resta del partit.
La feina ja la tenien feta els de Girona. Imposar-se a un equip com el Dinamo de Pesic a les semifinals és un mèrit enorme. De ben segur, el pressupost dels russos és superior al dels gironins i badalonins plegats...

És segur que la plantilla de la Penya no és la millor d'Europa. Però és igual de segur que, en aquests moments juguen el millor bàsquet d'Europa. Un equip que es recolça en una GRAN defensa, reboteja imperial sota la seva cistella, perd poques pilotes i en canvi, en roba constantment és INVENCIBLE. I aquest pastís amb una cirereta exquisita...la doble R.
Aquest és el bàsquet dels badalonins,que quan aconsegueixen aplicar el seu guió de partit,acaben passant per sobre de qualsevol.
IMPRESSIONANT la feina d'Aito García Reneses,senzillament impressionant.

VIDEOPEDAGOGIA.

Magnífic video de la diferència entre la PORTA ENRRERA i el BLOC CEC,dos recursos ofensius imprescindibles per defenses molt agressives a la linea de passada.

LA FOTO.

Pau Gasol ha reaparegut amb els Lakers.Què lluny que queden els Grizzlies,pobre Navarro...Quina estampa...

SORPRESA!!

Un cop més,sorpresa als resultats d'una competició esportiva.
Fora dels quarts de final de l'Eurolliga dos dels principals favorits a totes les apostes de principi de temporada.El Real Madrid,equip anfitrió de la Final Four i el Panathinaikos,possiblement la millor plantilla de la història recent del nostre esport després de la Jugoplastika dels 90.

Als blancs no els ha servit el seu joc polit, solidari, equilibrat. Ja es preveia igualat el seu grup del Top16, però en totes les travesses, el Real Madrid entrava, fins i tot com a primer classificat.
La decisiva derrota a la penúltima jornada a casa davant el Maccabi els va abocar a jugar-se la classificació al Pireu,davant un Olimpiakos refet,que també es jugava el passi.Massa repte pels madrilenys,que es van enfonsar al darrer quart,plantant cara,això sí.
Evidenment cal qualificar de fracàs la seva no presència a la Final Four de Madrid,però crec que era un resultat que es podia donar.A aquest nivell,la SOLVÈNCIA no és aval suficient.

De fracàs sonat sí podem qualificar l'eliminació del Panathinaikos. Jasikevicius, Spanoulis, Diamantidis, Dikoudis, Batiste, Becirovic, Chatzivretas, Zizic, Tsarsaris, Prkacin, Alvertis.
Conformaven una plantilla de...somni??
Insomni deu patir el gran Obradovic...i què deu somiar??
Crec que se li deuen aparéixer les imatges de la megaselecció iugoslava que ell mateix va dirigir a Belgrad,i que no va passar de la primera fase.
De nou,la millor plantilla,el mateix resultat...Ni el millor entrenador del món ha estat capaç de fer d'aquest conglomerat d'estrelles un equip competitiu.Es veia venir.Ja a la primera fase van patir derrotes incomprensibles i victòries ajustades i immerescudes.
Poc sacrifici,egoïsme en atac i dèficit de minuts per a jugadors acostumats a estar 33 minuts en pista.Difícil combinació que ha esclatat amb virulència.Fora.

A l'altra banda les sensacions de la competició.Un jove Partizan,els omnipresents Maccabi i Tau,Un renascut Olimpiakos i els sorprenents Fenerbahce i Montepaschi,dels quals en sortirà un classificat a la Final Four ja que disputen els quarts de final potser més inesperats.
Montepaschi Siena...Sato,Illievsky i Thornton en plan figura...quines paradoxes!!

CSKA Moscou menja apart.Els russos són,sens cap mena de dubte els principals favorits i no crec que ningú els pugui prendre el títol.Encara que,amb el que hem vist fins ara,tot és possible...

I a això s'agafa l'AXA Barça. Si passa davant Maccabi, tot li estarà permès. Però no passarà. Guanyar a Tel-Aviv és un repte massa elevat per un equip que no genera bones sensacions. Ivanovic,ho sabia i covardament es va esborrar... Xavier Pascual té la oportunitat de la seva vida, però no és a les seves mans. Malauradament és a les mans, i mai millor dit... de Ilyasova, Kasun, Acker, Grimau, Vazquez i Trias...

Quan ha guanyat una gran competició l'equip que potser no ho mereixia?? Alguna,alguna...

FANTÀSTIC REGAL.

Diumenge vaig rebre de les noies i els meus companys de l'equip senior femení del Club Esportiu Palamós el regal de poder veure el partit barça-CSKA al Palau.La sorpresa va ser una magnífica posició a la cinquena filera de la tribuna principal d'on vaig poder veure tots els detalls de la classificació de l'AXA.Gran record i en són testimoni les imatges que penjo a continuació.

HISTÒRIES...

Ahir llegia que els Denver Nuggets anotaven 168 punts en un partit sense pròrrogues que van guanyar a Seattle Supersonics aquesta setmana.
Aquesta anotació remetia a l'època en què la franquícia tenia com a entrenador a Paul Westhead,possiblement el preparador més excèntric que ha tingut l'NBA.

Al 1970, un jove Wetshead, com a entrenador debutant, jove i inexpert, viatjava a Puerto rico per entrenar un equip d'aquesta lliga que es disputa a l'estiu.
En arribar,amb americana i corbata,es presenta davant els jugadors amb una breu xerrada tècnica.Bé...no tan breu.La pissara aviat s'emplena de bloquejos directes,talls per la linea a fons,complicats sistemes defensius,fins que es dibuixa un emmaranyat seguit de linees que conformen sofisticats sistemes d'atac i defensa...

El capità i estrella de l'equip pensa:"Ja hi som...un altre estirat americà que no ens deixarà jugar com sabem...".S'aixeca i li diu a un atònit Westhead: "Coach,tot això està molt bé.Però si podem córrer,tirar i enxufar-la,perquè tot això..."

L'entrenador es treu l'americana i s'afluixa la corbata,pensant que després de l'esgotador viatge,a les primeres de canvi,els seus jugadors posen en dubte tot el què ha après.També pensa però,que el jugador acaba d'expressar un concepte que li sembla d'una lògica aplastant.El problema és que ningú s'ha atrevit mai a posar-la en pràctica...Ell,ho farà.

A partir d'aquest moment,tots els principis que governaven el bàsquet acadèmic de Westhead es posen en dubte.No triga en crear el seu propi conceptè de bàsquet.El "Run and Gun" (corre i tira).Atacs curts,predomini de l'atac davant la defensa,molts més tirs efectuats que l'equip contrari.

Al 1971,la Universitat de La Salle decideix apostar fort pels plantejaments de Westhead i el contracta com a entrenador.Els resultats són esplèndids.En nou anys,una universitat petita com La Salle,aconsegueix un balanç de 142 victòries i 105 derrotes.L'entrenador rep una oferta de Los Angeles Lakers,que el volen com a entrenador assistent.
L'entrenador principal,Jack McKinney és cesat a principis de temporada i Paul accedeix a dirigir la plantilla dels Lakers.Un somni.A la seva plantilla,el millor jugador Kareem Abdul Jabbar es lesiona al turmell tot el darrer terç de temporada,la fase decisiva.
El dilema,Westhead el resol de la forma més atrevida,tal i com cabia esperar...Magic Johnson,el base titular,jugarà de pivot tots els playoffs.Resultat,els Lakers guanyen l'anell i Paul westhead toca el cel.

A l'any seguent arriba la decepció,les primeres ombres.Per un entrenador amb tanta vocació ofensiva,tenir a l'equip al millor pivot del món és un regal...o un perill.
El sistema de Westhead es radicalitza.Totes les pilotes han de passar per les mans de Jabbar,que serà gairebé l'únic referent ofensiu.A mitja temporada,Magic es reuneix amb la directiva angelina: "No em diverteixo,vull ser traspassat" els diu.L'entrenador és cessat dos dies després.

Paul Westhead torna als orígens del seu èxit,l'NCAA.La universitat de Loyola Marimount li confia el seu equip al carismàtic entrenador.Allà,Paul també torna als orígens del seu concepte de bàsquet,aquesta vegada donant una volta més de cargol...
Westhead convulsiona l'NCAA amb la seva boja i atrevida concepció del bàsquet i plasma en tres conceptes la filosofia del "Run&Gun":

1-Canvia les xarxes,fent-les posar de teixit fi i mida ampla de sortida,per permetre que la pilota no es quedi enganxada després del bàsquet,i així el joc no s'interromp després de cistella.

2-Com que hi ha equips que intenten detenir l'allau, agafant la pilota després de cistella, sense permetre la sacada ràpida, ordena als seus jugadors que,sempre, després de la primera cistella del seu rival, retinguin la pilota de forma exagerada, obligant a l'àrbitre a advertir que assenyalarà tècnica a totes les jugades similars que es produeixin durant el partit.

3-Quan es trobava equips que intentaven el bàsquet control,esgotant les possessions,Westhead ordenava a dos dels seus jugadors que no baixessin a defensar,convidant a l'equip contrari a encarar ràpidament la seva cistella...increïble,no??

Amb aquesta bogeria,contràriament al que poguéssim pensar,Paul obtenia cinc anys d'anotacions espectaculars.Grans resultats com el 181-150 a l'UVS i un balanç molt positiu del seu equip.

De nou,se li obrien les portes de l'NBA.Aquesta vegada,els Denver Nuggets li oferien la possibilitat de dirigir la seva plantilla...
La seva etapa a Denver es recorda com una de les més espantoses de la història de la Lliga.Es van batre rècords,però tots negatius.Denver va passar a ser l'equip que rebia més punts en contra (més de 130 de mitjana!!).Jugar contra Denver es va convertir,per als seus rivals,en la millor oportunitat per aconseguir batre tota mena de rècords,personals i d'equip.
L'experiment va durar dues temporades.El balanç va ser de 20-62 i 24-58.Westhead va ser acomiadat.

Des de llavors,el Run&Gun va quedar marcat com el que és.Una excentricitat d'un personatge que va voler trencar amb un dels preceptes,per a mi,més bàsics del nostre esport:l'equilibri.
La ponderació dels conceptes.Cap equip,per molt talent ofensiu de què disposi,podrà optar a cotes importants si no posa tanta energia en evitar les cistelles a la pròpia xarxa,com d'aconseguir-les a la contrària.

Tot i això...Paul Westhead,amb els seu Run&Gun,és l'únic entrenador que té dos anells.El de l'NBA amb Los Angeles Lakers,i un de molt més recent,el de la WNBA amb les Phoenix Mercury.Sort o talent??

IMATGES...

Aquest sí és el shooter...

LA FOTO.

De tots és sabut que al bàsquet NBA hi prima per sobre de tot la qualitat individual.
Els jugadors imposen,per sobre de corsés tàctics,el seu talent que,moltes vegades trenca la partitura que disposa l'entrenador amb el seu joc tàctic.

Aquest dogma no ens ha d'onnubilar i deixar-nos veure que en un bàsquet tan professional,els conceptes d'equip rigorós també hi són molt presents.

Veiem sino la imatge on TOTS els jugadors de Minnessotta estan en disposició de BLOQUEJAR l'accés al rebot defensiu dels seus parells.

A PEU DE PISTA.

Dimarts vaig tenir la oportunitat de veure el partit de l'Akasvayu Girona des d'una posició de privilegi.
Un bon amic em va convidar ja que tenia tres entrades proporcionades per una empresa i,sorpresa,quan les entrades eren a peu de pista,en una d'aquestes llotges des d'on pràcticament,es pot tocar als jugadors.

La perspectiva del joc des d'aquí és magnífica.És com viure el partit des de la banqueta.La intenssitat,els xocs,la dimenssió dels jugadors és tan real que hi ha moments en què t'aixecaries a buscar aquella pilota dividida que sembla sense amo...

El partit no va tenir història a partir del segon quart,quan els gironins van aconseguir imposar el seu joc interior a les dues zones i els francesos van baixar el percentatge d'encert des del perímetre.Victòria final d'Akasvayu de 21 punts,quan n'havia de remontar 8 del partit d'anada.

Els equips de Pedro Martínez treballen de forma excepcional el joc interior,i Pedro,a Girona,compta amb un dels centers més determinants a Europa,Marc Gasol.
L'Elan Chalon va mostrar la seva feblesa al joc interior,que el va condemnar.

Curiosament però,des de la meva posició de privilegi,vaig poder tirar una sequència de tres fotografies que desgranen un moviment dels gals per intentar entrar una pilota a dins amb avantatge,objectiu que mai van aconseguir.

En la primera imatge es veu com un jugador exterior,intentant aprofitar la seva major envergadura,posteja per rebre una pilota per jugar d'esquenes.El pivot alt,el 10 (Ford) intenta entrar aquesta pilota mentre el base ve cap a la posició de la pilota.


A la seguent sequència,davant la impossibilitat de jugar al pal baix,el pivot es disposa a entregar, en una passada a la mà,la bola al seu base,mentre el jugador que intentava rebre es perfila per intentar un nou moviment.

El base rep finalment la pilota,que no canvia de posició,i el jugador que postejava va a bloquejar al pivot del costat fluix perquè aquest talli cap a la pilota,intentant rebre de nou a l'interior de la zona.

LA METAMORFOSI.

El debut de Pau Gasol amb els Lakers ha estat extraordinari.Hem recuperat aquell Pau competitiu que va meravellar des del 2001 al 2004,amb el campionat del món de la selecció espanyola.

La qualitat de Pau sempre ha estat la mateixa.Però la seva mirada ha recuperat aquella brillantor de competitivitat que semblava ja oblidada.

Moltes paràmetres han canviat per Pau.El Showtime de la pista dels Lakers i les platges californianes,front la fredor i l'horterisme Preyslerià de Memphis.Una gran plantilla,per optar a tot,front una plantilla per optar a...res.Però,per sobre de tot,el gran canvi s'ha produït dins el seu cervell. LA MOTIVACIÓ.

La motivació converteix jugadors mediocres en capaços,útils i importants.Als bons jugadors els converteix en estrelles.
De la mateixa forma,la falta de motivació ha enfonsat nombroses carreres de grans projectes de jugadors.

No n'hi ha prou amb la qualitat tècnica,el talent.No n'hi ha prou amb una gran capacitat física.La potència sense control no serveix de res...

En aquesta equació : CAPACITATS TÈCNIQUES - CAPACITATS FÍSIQUES - MOTIVACIÓ,únicament el tercer factor és capaç d'influir en els altres dos millorant-los.
Un jugador,un equip motivat incrementa geomètricament les seves possibilitats d'èxit.De res no serveixen els bons plantejaments,les millors condicions,si no van acompanyades d'una actitut sempre positiva,especialment en el pitjors moments d'un partit.

El cap sempre alt,les cames tensses,els braços amunt,la mirada de concentració.Si tenim això els quaranta minuts,mireu el marcador al final del partit.La sopresa és perdre.

TRIBULACIONS DE TRETZE PERSONATGES A VITÒRIA.LA COMPETICIÓ.

El resultat de la fase final de Copa en realitat va dur poques sorpreses.

Iurbentia Bilbao,en el que tothom podria considerar el resultat més irreverent,no va fer més que repetir el resultat de la Supercopa on ja va passar per sobre al Barça.

Aquesta vegada en va tenir prou amb plantejar un partit de ritme lent,per desactivar el bàsquet blaugrana.Els d'Ivanovic,decebedors,van mostrar la imatge d'un equip sense esma,on el seu entrenador ja va donant mostres de la poca sintonia amb el projecte des de fa mesos.
Només tenen un referent els blaugrana,Lakovic,i aquest ha arribat a la fase final en la pitjor forma de la temporada.De les demés "estrelles" blaugrana no cal ni parlar-ne,només les enumerarem:Acker,Ilyasova,Kasun,Vazquez...

Avançat el tercer quart,davant els despropòsits dels dos equips en un partit horrorós,el zènit.Weiss,l'home tauró en versió bàsquet,falla els dos llançaments lliures,el segon sense tocar cistella...
L'afecció del Tau canta: "Apaga y vámonos...apaga y vámonos..." Nefast...


El Iurbentia no passa de semifinals.Ja ho ha fet tot.Els de Bilbo aprofiten l'efervescència dels seus dos bases,Javi Salgado i,sobretot Huertas.
Joc pulcre i la pilota a mans de Marcelinho si van mal dades.De moment els funciona.D'aquí a dos anys la Fase Final de la Copa a Bilbo.Esperem que encara estiguin a l'ACB...

El Baskonia va entrar a semifinals i final pel seu rol d'equip local.Molta voluntat,excepcional suport de les grades,i poca cosa més...

Sembla que l'estrella de Prigioni es comença a apagar.Splitter ja no és una promesa...ara és una "vella" promesa...Potser Singleton els donarà un salt de qualitat,però hauria de ser un salt tan gran...Jasaitis ni existeix.
La nota positiva,ja tota aquesta temporada,Teletovic.Maljkovic no l'utilitzava ni per duur les boses.Spahija l'hi ha donat el protagonisme que mereix.Un quatre que et mata des de fora.
A la final,li va treure les castanyes del foc al seu preparador...Què feia Splitter davant la zona badalonina, repartint el joc a la posició de base,davant els dos taurons Rudy-Ricky??

Unicaja va caure a quarts davant els locals.Però el partit plantejat per Scariolo,per a mi,mereixia el triomf.
Els malaguenys es van passar tot el partit carregant el joc interior de forma obsessiva,i quasi els dóna el passi.Abassegadora superioritat de N'Dong,Gabriel i,en menys mesura Santiago i lliçó de respecte al plantejament de la plantilla verda.Només un aïllat triple de Muoneke faltant dos minuts els va treure d'un partit que era seu.

A Akasvayu li va tocar la més lletja...
Cap opció davant el Real Madrid.Els gironins estan tres graons per sota dels de la capital.El madrilenys en van tenir prou aplicant fil per randa el seu plantejament de bàsquet total per endur-se el passi de forma clara.


El Pamesa València arribava amb una bona ratxa de resultats.Els de Katsikaris,optaven a tot...
Res.Ni podria valorar la seva aportació.Un vendaval se'ls va endur per davant.El DKV va jugar amb la cinquena posada des del minut 1,i,ja a la primera volta al circuit es va veure que corria un Ferrari davant un Superaguri.

La intenssitat verd-i-negra mai va deixar entrar al partit a CAP jugador granota.Un passeig militar.

La semifinal ens deparava una final anticipada,i no va decebre a ningú.
Potser va ser un partit més tàctic del que podiem esperar,però va ser un gran partit.Qualsevol podia haver guanyat.
Tots dos amb el seu guió particular.El Real,extraordinari joc col.lectiu i extraordinàries individualitats,bona defensa i domini del rebot,les seves armes.El de Badalona,amb el seu joc generat a partir d'una extraordinària intenssitat i riquesa defensiva.Gran partit.
Tant equilibri,que la balança la van decantar...Mallet i Hernandez Sonseca.

A la final,només em quedava el dubte que ja tenia abans de començar la competició.Seria capaç el DKV de mantenir la seva intenssitat després de dos partits en dos dies?
La primera part ens va ensenyar que no.El títol es quedava a Vitòria.12 punts d'avantatge pels locals i clar domini del ritme del partit d'un Prigioni que,per fi,es mostrava.

A la segona part,tot va canviar.Tot i que els badalonins van rebre un cop de mà dels de gris,la seva defensa els va portar la Copa,com sempre.Aito,tenia la darrera paraula.El veterà preparador es va mostrar irreverent com mai.


Una senzilla zona 2-3,mantinguda tota la segona part va desactivar a Rakocevic,Splitter,Vidal i Prigioni.Només Teletovic li va prendre la mida als corners,però circular la pilota al perímetre amb les dues R es va convertir en un calvari pel vitorians.

"Ricky,ricky,ricky abusón,abusón,abusóooooon...",es sentia a cada pilota tocada pels braços eterns de la megaestrelladelfuturmésproperalbàsqueteuropeu...JERARQUIA ALS 17 ANYS.

Això i el ressurgiment de Rudy Fernandez,amb 20 punts en la segona part,per arrodonir una actuació sensacional (32 punts),va adjudicar el trofeu als badalonins i l'MVP de forma absolutament merescuda a l'aler mallorquí.

TRIBULACIONS DE TRETZE PERSONATGES A VITÒRIA.LA TECA.

Gana,el que es diu gana...no en vam passar.
Sed...?? Tampoc...


El Chuleton,el solomillo,els embotits,l'Idiazàbal,el xai,els pintxos i la pastisseria variada van ser la base de la pobre alimentació amb què ens vam refer cada dia dels esforços soferts durant la jornada...


El SAGARTOKI,amb els seus pintxos d'autor i el chuletón per tres!!! van obtenir la matrícula d'honor.


El pintxo Campió d'Espanya Huevo con patatas fritas,un troballa.Un ou poché envoltat d'una fina capa de patata cruixent...


No van desmeréixer el solomillo al foie del XIXILU ni el xai fet al forn de llenya amb els entrants d'un ibèric superb,la morcilla i la sorprenent tortilla de bacalao...mmm.


La costum de rematar-ho amb un plat de pastisseria casolana variada era tocar el cel.


Bé,també vam menjar algun entrepà eh...

Per regar-ho...cervesa "tostada",tinto,txacolí i...algun cubata...Qui en va beure 46??

Abans del primer partit...una canyeta...


Quines tertúlies abans de dinar...


Però,qui collons m'ha enganxat al Txacolí!!! Guaita com el tira...


Una bona copa de Rioja,perfecte acompanyament dels pintxos.

La sidra,un altre ingredient indispensable de la lleugera dieta vitoriana...


I dels cigalons què me'n dieu?? Sí sí,la part clareta és el Bailey's...


Dels cubates,no n'hi ha fotos,no cabien a l'objectiu.Només en tinc dels seus consumidors...


Quina por!!!


Això sí,al matí,alguns semblavem ombres...jejeje.

RECUPERAREM EL MILLOR GASOL?

Pau Gasol semblava instalat en una plaent maduresa esportiva,on vegetava avalat per uns números molt interessants.Però era evident que la carrera de Pau semblava haver arribat al seu zènit.

El seu traspàs la passada nit a Los Angeles Lakers,pot renovar l'esperit competitiu de Pau.Hi ha una diferència absimal entre el Gasol d'Atenes 2004 i l'actual.
El problema de Pau és que és tan bó,que,fins i tot a mig gas,és capaç de fer uns grans números.Però no és el mateix.Calderon i,fins i tot Navarro,semblaven transmetre'ns ja sensacions que Pau havia desat a la taquilla del pavelló de Memphis.

Ara,per fi,Gasol tindrà allò que tant ha reclamat.Un equip competitiu per optar,en un parell d'anys,a tot.
No hi ha excuses.Pau sempre ha estat un defensor tebi.La seva actitut en pista,de vegades,ratlla l'autocomplaença.La seva intenssitat sempre ha estat molt lluny del límit.

Però Pau Gasol,és probablement l'aler-pivot més difícil de defensar de l'NBA si està motivat.
La motivació ja la tens. Fisher, Bryant, Odom, Bynum, GASOL. Somiar en l'anell,ja està permès.

FRASES...

"Per evolucionar,tant com entrenador com en el joc,són necessàries algunes "traïdories",alguna deserció d'allò en què has cregut i t'ha portat fins allà.Perquè de vegades el què et duu a un lloc,pot no servir per dur-te més endavant."

MANOLO HUSSEIN

LA FOTO.

Feia fredar l'imatge de Mario Kasun ajupit,amb la mà al pit,atès pel metge de l'AXA barça Gil Rodas al parquet de Gran Canaria.Mario acabava de demanar el canvi en notar-se el cor més accelerat del normal.
180 pulsacions durant més d'una hora,diuen que va bategar el cor del corpulent jugador croat!!

Als exàmens als que han sotmès el cor de Kasun a l'hospital de Sant Pau no han trobat cap anomalia que justifiqui l'arritmia.
L'ansietat també provoca aquests símptomes.
És evident que ni el rendiment de l'Axa ni el del mateix Mario en les dues temporades que porta al Palau són les que auguravem a principi de temporada.

Dusko és un entrenador extremadament exigent.M'expliquen que la feina setmanal del jugadors del barça és quasi malaltissa estudiant els sistemes d'atac del rival de torn.Ivanovic els exigeix conéixer les jugades per intentar anticipar-se als moviments d'atac.El ritme d'entrenament dels del Palau és infernal.Dusko basa gran part del potencial dels seus equips en una intessitat altíssima.

Tranquil Mario.L'any passat,amb tú a l'equip i Dusko a la banqueta la situació a aquestes alçades era similar i,a final de temporada...Campió de la Copa del Rei,Finalista de la segona millor lliga del món i no vau jugar la Final Four perquè encara no havieu fitxat Pepe Sanchez...Ànim.

LA TIRANIA DEL XIULET.

Bon partit de bàsquet.Quan un partit tàctic com el d'avui acaba 82-79,sens cap mena de dubte hem pogut gaudir d'un bon espectacle.
Sortida del Real Madrid en tromba.Amb comptes pendents que Plaza volia liquidar amb Ivanovic.El barça,empanat,per altra banda força frequent aquesta temporada.

Però,sorpresa.Si baixes la intensitat,si deixes agafar confiança i ritme a la perenne individual dels de Dusko,el barça entra al partit.
I de quina manera.Des d'aquest moment,gran espectacle de bàsquet.Duels individuals espectaculars.Hem descobert aquesta temporada un nou registre en un especialista com Basile...assecar a Bullock.

Ilyasova i Acker existeixen ... ergo el barça es torna un equip i deixa de ser la PLANTILLA...

Davant el millor EQUIP de l'ACB, els blaugrana mostren la seva millor cara. Tots,absolutament tots, durant 24 minuts mostren la millor verssió de sí mateixos.
Però atenció,on no hi ha els punts Bullock,hi ha els moviments demolidors de Papadopulos,la brega d'Hervelle,l'oportunisme de Tunceri i el regnat de Reyes sota els cèrcols.Quants braços té??

EL Madrid és un equipàs,sí.Té encarat un bon final de partit,sí.Però l'Axa no mereix arribar al minut final sense opcions per dues decisions capritxoses i covards dels de taronja...

Quina cagada tios!!!
Us heu carregat un magnífic espectacle. Ara ja sabem que hi ha un item en el que l'ACB supera àmpliament l'Eurolliga... l'arbitratge. Bé, de fet, ja ho sabiem.

APUNTS TÈCNICS (28).
DERROTA O...DERROTA.

Quan un equip s'instal.la en la derrota,quan entra en aquesta dinàmica on pràcticament tots els partits,es juguin com es juguin,acaben de la mateixa manera...Què queda??

Al bàsquet d'elit,es soluciona depurant l'entrenador...Espero que aquesta costum no s'instal.li al bàsquet amateur.

No és només això.Els resultats del cap de setmana són la consequència matemàtica de la gestió del dia a dia,dels entrenaments.Quasi sempre és així.Però no sempre.
I encara que fós així.Hi ha moltes circumstàncies que atenuen aquesta màxima.

No és buscar excuses,no.És,senzillament buscar alicients quan sembla que no n'hi ha.
Dinàmiques negatives i positives.Quin tòpic!! Però és ben cert.Com cert és que que sortir-se'n i girar la truita és possible...amb treball.

Hi ha equips que treballen, que entrenen dur, amb concentració, amb companyonia. I que perden...

És aquí on l'entrenador,com a màxim responsable de l'equip i integrant paritari del grup,ha de treure el millor de sí mateix.Hem de revisar què està fallant,què podem canviar,què has fet malament i per sobre de tot recolçar l'equip.
La derrota no ensenya res.Bé,sí que enseña una cosa...a perdre.
La moral baixa,es questionen les decisions,es perd l'autoestima.Als jugadors els costa assimilar aquests moments.
L'entrenador,ha d'imposar la seva major experiència.Si l'equip continúa entrenant dur,els resultats arribaran.I no només els que es reflexen al marcador.També ha de saber identificar com creix l'equip,perquè si s'entrena creix,potser poc a poc,però creix,i ho ha de saber transmetre als seus jugadors.

Recordeu aquest dogma en aquests moments.CADA PARTIT ÉS UNA NOVA OPORTUNITAT PER CAPGIRAR LA "DINÀMICA".

Abans deia que la derrota només té connotacions negatives.No és ben bé així.El meu equip perd.De moment,perd.Però entrena,té moral,està ben avingut.Entrenar un equip que guanya és fantàstic,més fàcil,però fer-ho amb un que treballa i t'ofereix la seva confiança tot i mirar al marcador i veure's per sota cada setmana és doblement motivador.

Sens cap mena de dubte,això és...començar a guanyar,segur.

HISTÒRIES...

Hi ha jugadors que ben aviat se'n donen compte que si volen tenir un futur brillant al món de la cistella,aquest no estarà al parquet.Possiblement tindran més oportunitats si ho intenten asseguts a la banqueta.
Els analistes diuen d'ells que el seu exiguu talent i magres condicions físiques,només queden parcialment amagades per una entrega extraordinària i un coneixement tècnic del joc molt superior a la mitjana.
I rara vegada,aquests analistes s'equivoquen...

Paradigme perfecte d'aquest cas podria ser el veterà tècnic Mike Dunleavy. Això sí, amb un matís. Quatre anys després de la seva retirada, el destí li guardava un lloc prominent...a la pista.

Al 1989,Dunleavy era l'assistent de Del Harris als Milwaukee Bucks.Tenia clar que si havia de fer carrera a l'NBA,no seria de curt.La seva carrera havia acabat al 1985,als 29 anys.Harris li havia ofert d'ajudar-lo en el seu nou projecte.
Dunleavy s'havia passejat per la pista sense pena ni gloria.Al 1980 però,amb l'arribada de la linea de tres punts,Dunleavy es va convertir en el millor llançador del campionat en percentatge.No jugava massa,però era un franctirador fiable.Aquesta va ser la seva "aportació" a la història de l'NBA...Però tot no podia acabar aqui...

Mike Dunleavy portava ja al 1989 quatre anys d'experiència com a assistent al costat de Harris.aprenia ràpid i ja se li augurava un bon futur com a tècnic.
A mitja temporada,als Bucks se li van lesionar Moncrief,Horford i Grayer,tres jugadors del perímetre.
En una reunió de l'staff tècnic amb els executius de la franquícia,aquests li proposaven a Harris les diferents opcions que havien trobat al mercat.
Harris,els va fer callar de sobte quan es va girar cap al seu ajudant dient-li:"Decidit,Dunleavy,et vesteixes de curt!!"

Davant la mirada esturada del president dels Bucks,Del Harris li va exposar les raons de tan esbojarrada decisió:"Intregar un jugador en només una setmana és un suïcidi.En canvi,Mike,es conserva en bona forma,i coneix perfectament els sistemes.No en va,ell n'ha construït molts d'ells.A més,només em caldrà utilitzar-lo en situacions extremes.És la millor decisió."

Al Bradley Center de Milwaukee quedaven dos segons per acabar un partit que dominaven el Blazers de Clyde Drexler de dos punts.Els Bucks necessitaven un triple per endur-se la victòria.
Harris es va girar cap a la banqueta,va demanar temps i va cridar a Dunleavy.
Mentre els Blazers es tancaven sobre Pressey,aquest bloquejava tímidament al defensor de Dunleavy.Aquest sortia lliure a la linea de tres punts i Paul Pressey li passava la pilota al seu segon entrenador.
Era el seu primer llançament des de 1985,l'any de la seva retirada.I era el resultat d'una jugada que ell mateix havia ideat.Va tirar.Triple net i victòria pels Bucks...amb una cistella del tècnic assistent.

Mike Dunleavy va jugar algun minut més en aquells deu dies en què es va tornar a calçar les bótes.Ja no va anotar més.

Finalment va donar la raó a aquells analistes que li auguraven un brillant futur com a entrenador.Ha fet carrera com a brillant entrenador a diverses franquícies de l'NBA.
Però el seu lloc a la història de la lliga és doble.
Mike Dunleavy és l'únic entrenador que va anotar un triple decisiu,amb una jugada que ell mateix havia dissenyat.

IMATGES...

No hauria de penjar-ho,però no me n'he pogut estar en veure l'espectacularitat de les imatges.

LA SALLE.

Els que hem après a jugar bàsquet a La Salle podem estar orgullosos d'haver format part d'una entitat amb grans arrels basquetbolístiques.

Dos equips lasalians han militat a la màxima categoria del basquetbol nacional espanyol.
Un,La Salle Barcelona (Bonanova) de Pepe collins,Luis Blanco,Toni Tramullas,Dosaula...Aquest equip modestíssim va fer història,si no recordo malament a l'any 1982 jugant a la Primera Division de la Liga Nacional de Baloncesto,una fita.

L'altre,La Salle Mahó,altrament dit Vive Menorca.
Avui,els menorquins han repassat l'AXA Barça,que venia de repassar alhora,aquesta mateixa setmana al millor EQUIP de l'ACB,el Real Madrid.

Paradoxes? Sorpresa? Crec que no.El Barça encara no dóna suficients bones sensacions. No és encara l'equip sòlid que vol Ivanovic. Una de freda i una de calenta, de moment, de forma constant.

Un cert resurgiment de Kasun no pot amagar el fracàs (fins ara) d'Ilyasova.El turc sembla absolutament desubicat en aquesta nova etapa de la seva carrera esportiva.no és que jugui bé o malament,és que no juga,no hi és...

Els que havien de ser els dos referents del nou projecte,Acker i Ilyasova, per diferents raons encara no dónen la talla. Tot i així,confiança. El Barça té una excel.lent PLANTILLA, possiblement la millor de l'ACB al meu entendre. Només cal trobar l'EQUIP.

A l'altre banda de la pista,el Vive Menorca.
Avui he tingut l'oportunitat de parlar amb el bon amic Gaspar Roura,que m'explicava la joia de tumbar al gegant blaugrana.
Les claus,em deia,la gran defensa que estan aplicant als darrers partits,que els dóna confiança per encistellar-la després a l'altre banda de la pista.
Els menorquins han capgirat la difícil situació amb què van iniciar la temporada (0-5),a base de treball,constància,confiança i alguna nova incorporació.Ara estan en una situació molt més desafogada.Olé per a ells.

Per tant,senior femení del Club Esportiu Palamós,defensa,treball i confiança. Els darrers dos partits,victòria de 10 punts i derrota in extremis de 2.Aquests han de ser els nostres referents.Ànim.

FRASES...

"Mi biografia? Si juegas bien o mal,si la metias o no, pasa...Me gustaria que recordaran mi parte humana.Que fui un buen tipo."

FEDERICO KAMMERICHS

LA FOTO.


Dos dies després d'anotar 8 de 9 en triples igualant així la marca històrica de triples anotats en la primera temporada,Joan Carles Navarro va tenir dos llançaments francs per dur el seu equip a la pròrroga a la pista de Dallas Mavericks.

Els va fallar tots dos.

Millor.Navarro no es pot encasellar en la tasca "d"especialista" que tant els agrada als Estats Units.
Té talent per més.Joan Carles li està prenent mesures a la lliga.A la linea de tres ja li té presa la mida.Quan ho faci a les defenses rivals el veurem com a Europa.
Quan la confiança creixi com els seus biceps...

MVP.ON FIRE AQUESTA SETMANA...

Podem criticar moltes coses de Dusko Ivanovic.Pot agradar o no el seu caràcter.Pot agradar o no el seu bàsquet.

Però Dusko sempre tindrà un estigma que li costarà treure's de sobre.Marc Gasol,entre d'altres,sembla que no és al Palau per ell.El germaníssim va decidir seguir la seva espectacular progressió a Girona enlloc de consagrar-se definitivament allà on ell hagués volgut.
Fa dues temporades,a Can Barça,Marc va patir la manca de confiança del seu tècnic.Molts no enteniem llavors el perquè d'aquella situació.Ara encara l'entenem menys...

Precisament la confiança i un xic de sort han catapultat al mitjà dels Gasol.La lesió d'un company que li va permetre disputar el Mundial amb la selecció espanyola,va premiar la trajectòria d'un pivot gran,amb una progressió,cal dir-ho,inesperada per la velocitat amb què s'ha produït.
Com el seu germà gran,Marc Gasol forma part d'aquella pasta de jugadors que es fan a sí mateixos.Amb fortalesa mental i una gran dosi de treball.

Des de llavors,l'ombra de Marc Gasol al Palau es va fent gran.

Una setmana més Marc Gasol ha liderat Akasvayu.22 punts,amb una sola errada en el tir,incloent dos triples sense errada.9 rebots,3 assistències,3 taps i 9 faltes rebudes.Colosal.

És a l'NBA el lloc de Gasol? Segur que sí.
Compareu-lo amb pivots que tenen un cert protagonisme i compartireu el meu parer.Scalabrine, Pollard, Kwame Brown, Turiaf, Milicic, Erik Dampier, Brad Miller, Kurt Thomas, Nesterovic, Michael Doleac, Paco Elson...són millors que en Marc??

VIDEOPEDAGOGIA

La zona 1-3-1 és un recurs defensiu molt bò per trencar el partit si s'aplica amb intenssitat.

Aquesta és la clau.Gran intenssitat,ocupar molt espai i tenir els homes adequats en pista per fer-la.

Dos homes alts,àgils i de gran envergadura a les ales i el millor defensor a la part alta de la zona.
L'home del mig no pot permetre passades interiors,defensant anticipadament als pivots.
El darrer home ha de bascular continuament per efectuar 2x1 a les cantonades.

APUNTS TÈCNICS (27).
BLOC I CONTINUACIÓ.

De veure'l una i altra cop,i quasi cada cop amb resultat positiu,sembla mentida que sigui tan efectiu.
El bloc directe amb continuació (pick&roll) sempre ens l'havien ensenyat,però l'aplicació d'aquest recurs ofensiu a la part alta de l'ampolla i amb nom i cognoms (Pablo Prigioni & Luis Scola),l'ha posat en primer pla,convertint-lo en un moviment primer analitzat,i després imitat i repetit,convertint-lo en un clàssic que no pot faltar al repertori de qualsevol entrenador.

De tan senzill,de tan simple...com el bàsquet.Quant més directe,quan més senzill,més fàcil és l'execució.Perquè complicar-se si,al més alt nivell,funciona un cop i altre.


El base fa pujar un pivot perquè li bloquegi al seu defensor.
Es juga pel costat d'on prové el pivot,ja que hi ha més espai.
La resta de jugadors fan una aclarida per generar encara més espai.L'aler de costat contrari bascula una mica per reforçar el balanç defensiu i el pivot que queda enfonsat s'obre al fons.

Especialment important és el moviment de l'aler del costat fort,que s'enfonsa per generar espai i alhora oferir linea de passada.

Es generen 3 possibilitats d'aconseguir una bona posició.
La prioritària és aconseguir un bon bloqueig perquè el base penetri o trobi una bona posició de tir.
La segona és la passada a la continuació del pivot cap a cistella.
La tercera és la passada a l'aler per treure un bon tir de l'aler enfonsat,si el seu defensor ha fet l'ajuda a la penetració del base.

A partir d'aquí podem construïr tantes variants com generi la vostra imaginació,però n'hi ha dues de molt efectives.

1.Jugar-la amb triangulació.Quan el defensor del pivot tanqui la porta de la passada del base,aquest pot obrir a l'aler,perquè aquest intenti la passada interior amb un millor angle de passada.


2.Jugar un canvi de direcció del pivot,sense produïr-se el bloc.El pivot,veient com el seu defensor està ja més pendent de fer el body-check al base que d'ell mateix,canvia ràpidament de direcció,abans de tancar el bloc i talla ràpidament a cistella obtenint una cistella fàcil.

FRASES...

"M'irrita la pobresa de joc a l'NBA. Fa quinze anys es jugava un bàsquet més col.lectiu.
Ara,els jugadors pensen: "Dona'm la pilota i t'ensenyaré del que sóc capaç". Hi ha massa egoïstes al bàsquet actual."

TONI KUKOC

IMATGES...

Repàs històric a les millors esmaixades i alley-oops de l'NBA.

No es veu massa bé,però val la pena esforçar una mica la vista per meravellar-se...

MVP.ON FIRE AQUESTA SETMANA...

Luke Recker va anotar 22 punts,amb 5/7 en triples,contribuïnt decisivament a derrotar al,de moment,decebedor Cajasol de Ruben Magnano.

Recker és un tirador pur.Aler blanc,1'98 metres i un rodamón del bàsquet buscant aconseguir ja als seus 29 anys una certa estabilitat que sembla que li ha arribat a Bilbo.

El Iurbentia sap que té, de la mà (o millor dit del canell...) de Recker, un tirador fiable, especialment des de darrera la linea de 6'25 metres.
El Iurbentia s'ha situat en una posició privilegiada en aquest inici de temporada,amb un balanç de 4-2,cinquè a la classificació.
No ha d'estranyar el seu bon inici de temporada,sobretot aquí a Catalunya,perquè els bascos ja han repassat al barça,a la Supercopa i la darrera jornada al Joventut a domicili,amb suficiència.
Bona feina la de Txus Vidorreta,el seu entrenador.

HISTÒRIES...

Quan el jutge del comptat de Richmond va deixar caure el martell tancat el procés,l'acusat va abandonar la sala,deixant anar un suspir.Acabava d'evitar cinc anys de presó i una multa de 250.000 dòlars per frau fiscal,a canvi de declarar-se culpable i acceptar dos mesos de presó.
Li feia una nova finta a la ruïna,que el perseguia des que,al 2003,es va divorciar de la seva dona,Alozie,mare de les seves quatre primeres filles.
l'etiqueta d'ex estrella de l'NBA li va suposar haver d'aportar la pràctica totalitat de la seva fortuna en manutenció de la seva familia,mentre ell intentava refer la seva vida amb la seva nova promesa.

Era el setembre del 2006,i així rebia el cop definitiu aquell gegant que va poder reinar.Ralph Lee Sampson,ex torre bessona d'Akeem Olajuwon amb Houston Rockets.

Vint anys abans,a la primavera de 1986,Ralph Sampson era l'home de moda a l'NBA.
"Si el fitxem,em comprometo a guanyar el títol cada any...",va dir d'ell Magic Johnson poc després del palmeig a quatre metres de la cistella,superant a Kareem Abdul Jabbar,que deixava fora als llavors campions Lakers,deixant-los sense final en els darrers cinc anys.

Era llavors,el 50 dels Rockets,l'arquetip del jugador del futur.Un 2'24,al que era habitual veure tant liderant un contraatac,com taponant un tir de l'estrella de l'equip contrari.
La societat de pivots que va formar la temporada 85-86 amb Hakeem Olajuwon va ser letal,molts diuen que potser la millor de la història.
Sampson,nº 1 del draft del 83,19 punts,11 rebots.El nigerià Olajuwon,nº 1 del draft del 84,23 punts i 11 rebots.
Les jugades que Bill Fitch,dissenyava per a ells,es consideraven indefensables.Només el trio McHale-Parish-Walton els van poder parar,a base de veterania,i no va ser fins a la final d'aquell any.

Però tot es va torçar aviat.Tant aviat,que el lideratge dels Rockets no va arribar ni tan sols a ésser un somni.Al gener de 1987,Ralph Sampson es lesionava greument al seu genoll.
Els Rockets van assolir els playoffs al darrer suspir i van caure a les primeres rondes.

La temporada 87-88,la decadència de Ralph Sampson era ja un fet.Erràtic,fràgil als seus només 27 anys,Houston el va traspassar a Golden State Warriors,convertint-se en suplent de...Manute Bol.
Dos tristos anys més a Sacramento i 10 partits a Washington la temporada de 1991,retiraven de l'NBA al Rookie de l'Any 1984 i MVP de l'All Star de 1985.
Tot i així es convertia en una llegenda...la que exemplificava la caiguda de la torre més alta...

La temporada 91-92,repudiat de la lliga americana,Sampson va jugar a l'ACB.L'Unicaja de Ronda de Martín Urbano,intentava donar un cop d'efecte a la lliga nacional.
L'experiència va durar 8 partits.Va formar parella amb l'ara ajudant de la selecció Rafa Vecina.
Sampson era un espectre a la pista.El 14 de març,després de perdre a casa davant OAR Ferrol,Sampson firmava un -10 de valoració i posava fi tristament a la seva aventura a Màlaga.

Aquest va ser el punt i final a la carrera d'aquell aler pivot que havia de ser la sensació del bàsquetbol mundial.

LA FOTO.

Alex Acker sembla que encara no està en disposició d'ajudar a l'AXA barça a redreçar l'inici de temporada.

Serà un jugador fonamental als esquemes d'Ivanovic.Possiblement és el millor escorta americà que queda al vell continent.

Tot i el fluix inici de l'AXA,l'equip pot créixer més del que alguns pensen.La plantilla dels del Palau és de luxe.
Pepe Sanchez crec que pot ser el fitxatge del darrer lustre pel barça.L'argentí pot,per fí,fer de Kasun i Vazquez els dos pivots dominadors que se'ls suposava quan se'ls va fitxar.És un mag.

Per imperatius del guió,Ivanovic ha hagut de disfressar a Lakovic de Navarro en alguns partits,i l'eslovè no ha decebut.Ni molt menys,els seus números han estat superiors al del crack dels Memphis.Pot ser un recurs molt interessant.

Ilyasova ha de créixer amb l'equip,per així demostrar la seva qualitat als que,com jo,pensem que és un molt bon fitxatge.

Una mica de paciència i l'AXA es posarà a nivell del Real Madrid,que penso que té un EQUIP potentíssim,millor que l'any passat.Són campions i s'han reforçat bé amb Lazaros.

Per a mi,de nou,són els dos favorits clars.

VIDEOPEDAGOGIA

La porta enrrera és un dels recurssos més bàsics dels fonaments ofensius del bàsquet.

No per això deixa de ser un dels més efectius alhora d'aconseguir cistelles fàcils.

És el desactivador més demolidor d'una bona defensa de linea de passada.

Això sí,és molt important la comunicació entre passador i receptor per evitar pèrdues estúpides.

I ARA,UN CONTE.EL TREPA.

A les deu del matí d'aquell dimarts va rebre la trucada del Cap d'Operacions de la franquícia.

En Frank havia començat a treballar en qualitat d'ajudant de l'assistent ofensiu de l'staff tècnic del primer equip de la Franquícia.S'havia guanyat aquell lloc amb unes bones notes en la seva promoció del curs d'entrenador superior,però també era veritat que el seu tiet era molt amic de l'entrenador ajudant...

Per això mateix,el fet que el Cap d'Operacions el cridés al seu despatx,li produïa una sensació de papallones a l'estómac.Què volia d'ell el Sr Mathew??

En picar a la porta del despatx,va sentir una veu a dins que el convidava a entrar. -Endavant,Frank,tinc una notícia que t'agradarà-
El Sr Mathew estaba assegut darrere el seu luxós escritori,rodejat del que li va semblar que eren contractes,propostes de patrocini i anàlisi de mercats.En Frank estava impressionat.

El Cap d'Operacions se'l va mirar de fit a fit,i tot i que no va obrir la boca,en Frank ho va sentir clarament. -Segur que es posarà content:Molts es passen molts anys per accedir a una promoció i aquest pussilànim ho ha aconseguit gairebé sense proposar-s'ho.-

Darrerament li passava sovint.En Frank sentia clarament,en una veu interior,els pensaments de la gent amb la qual parlava.No podia ser...

El Sr Mathew va obrir la boca,anava a parlar: -Frank,la franquícia ha decidit nombrar-te assistent ofensiu de l'equip .El Sr Smith és història.Has demostrat una excel.lent preparació per afrontar aquest càrrec.-

...Havia tornat a passar.En Frank es va quedar estupefacte.Realment podia llegir el pensament?? Doncs semblava que sí...

A partir d'aquest moment,gloriós,potser injust,la seva carrera va prendre velocitat de vertígen.

En estrenar la seva nova ocupació,al cap de tres partits,va "sentir" l'elucubració del primer entrenador.Era el quart partit de la temporada.El Sr Johnson,màxim responsable de l'equip,rumiava abans de l'inici del decisiu partit davant el rival regional:-És impossible.No veig possible de guanyar aquest partit.Amb aquesta plantilla no...-

Dues hores després,Frank es reunia amb el Cap d'Operacions.El motiu? Expressar la seva disconformitat amb els mètodes del Sr Johnson:
-Sr Mathew,Johnson no té confiança en la plantilla.No anirem enlloc,els seus mètodes han quedat antiquats.I la plantilla tampoc no li té confiança...-

Tres dies després,el Sr Mathew anunciava en roda de premsa la decisió de la Direcció de la franquícia de rellevar al primer entrenador de l'equip i atorgar aquesta responsabilitat a en Frank.Seria el nou primer entrenador del millor equip de l'Oest.

De tots és sabut que l'ambició malentesa és un mal endèmic de la naturalesa humana.En Frank no en tenia prou.
La trajectòria de l'equip era immaculada.S'avançava als pensaments de tots els integrants del rooster.Sabia amb anterioritat el què pensaven els seus jugadors i els seus assistents.Sabia,amb prou temps quines decisions prenien els àrbitres i tota aquesta informació li permetia gestionar l'equip de forma supèrba.Estava crescut.

Les seves mires es dirigien cap a la cúpula de la franquícia.La seva ambició no tenia límits.
Pensava:-Amb aquest dó de Déu,res es pot interposar al meu fulgurant ascens,el proper en caure serà Mathew.Jo,haig de ser el Cap d'Operacions d'aquesta entitat...-

Una tarda,repassant la trajectòria de l'equip,al despatx de'n Mathew,Frank explicava les interioritats i complexitats de la direcció d'un equip de primera linea com aquell.
Mathew,ni l'escoltava:-És increïble com aquest indesitjable pot haver arribat a gestionar una plantilla de 30 mil.lions de dòlars...Tot i així,tot això són paraules menors.Si la jugada em surt bé,amb el traspàs de'n Lebron,m'embutxacaré més de 5 mil.lions de dòlars.I ja pot anar-me explicant la seva vida aquest trepa...-

Frank se'l mirava amb un somriure.La reunió va acabar a les sis de la tarda.
A les vuit,Frank,aconseguia per fi,allò que tant havia buscat.El Director General del club,el rebia al seu despatx.El motiu,la denuncia,per part de Frank,de que el Cap d'Operacions medrava a les esquenes de la franquícia i s'enriquia amb operacions fraudulentes.

El Sr Gamesworth l'escoltava.Frank,des que havia començat el seu ascens,mai havia fallat.Les seves prediccions es convertien en veritats absolutes sense errada.
Gamesworth,confiava en el "talent" de Frank.Dos dies després el tornava a citar al seu despatx.

S'havia convertit en el nou Cap d'Operacions.Gamesworth se'l mirava mentre li comunicava amb una cara afable.-La lleialtat es premia,Frank-Li deia.
El nou Cap d'Operacions tenia clars els seus pensaments.Aquell home semblava inpenetrable.Què pensava realment Gamesworth??

Mentre Gamesworth el raspallava pels seus serveis ,Frank tenia el cap a un altre lloc...
-Sr Gamesworth,no he fet res més que complir amb la meva obligació-
Al seu interior Frank es fregava les mans.PENSAVA.-Tú ets el proper Gamesworth.Em serà fàcil acabar amb un imbècil com tú.En menys d'un any,la meva situació serà a l'altre cantó de l'escriptori...-

Se'l mirava amb un somriure confiat.Gamesworth el va deixar garratibat quan,amb el mateix somriure irònic li va contestar:

-No n'estiguis tan segur Frank.Et costarà molt més del que penses...

*Aquest conte,és una adaptació sui generis del conte de Quim Monzó "No esté tan seguro".Un crack aquest en Monzó.

FRASES...


"l'ACTITUT és,probablement,l'aspecte més important d'un partit de bàsquet"

SASHA DJORDJEVIC

MVP.ON FIRE AQUESTA SETMANA...

El Ricoh Manresa ha tornat a l'ACB amb força.L'equip de Ponsarnau ha començat la temporada de forma sorprenent,amb el que serà probablement el zènit de la seva temporada aquesta setmana,guanyant a la pista del Tau Vitòria.

Un jugador s'ha sortit aquesta jornada,Matt Walsh.Després d'una bona temporada a Grècia amb el Larissa,els del Bages es van fer amb aquest aler de 1'98 metres.

L'he vist poc,però em dóna la impressió d'un aler americà amb perfil "europeu".Tirador pur i amb disciplina d'equip.

Diumenge,27 punts i 8 rebots amb 6/6 de dos,3/9 de tres i 6/6 en tirs lliures.Excepcional partit de Walsh,que va contribuïr decisivament a què el seu equip aconseguís probablement la victòria més sorprenent de la jornada.

L'INTERROGANT DE LA SETMANA.

Ja hem vist tres jornades de la Lliga ACB,la Lliga catalana,la Supercopa i alguns partits amistosos front equips NBA.
Per tant comenceu a formular els vostres pronòstics.

Com veieu els equips ACB??

Clica sobre comments de la publicació i deixa la teva resposta.

JUGADORS LLEGENDARIS.DINO RADJA.

2'11??

JUGADORS LLEGENDARIS.DINO RADJA.

Dino Radja.Nascut a Split el 24 d'abril de 1967.2'11 metres.102 kg.Aler pivot.

Al 1989 mirava expectant la televisió.Es jugava,a Munich,la semifinal de la Final Four de l'Eurolliga.El poderós barça de Norris,Epi,Sibilio,Solozábal jugava davant un jove equip iugoslau,poc conegut,format per joveníssims jugadors que vàren donar-li un repàs de talent als blaugrana.

Aquella era la carta de presentació de la Jugoplastika de Split a Europa.El millor equip que he vist jugar mai.Bàsquet total.

I aquella va ser la carta de presentació d'un aler de 2'07 m,escardalenc i desgarbat,Toni Kukoc i un pivot de 2'11,amb el joc de peus i el tir d'un escorta,Dino Radja.Espectaculars.

Dino Radja va ser fitxat per la Jugoplastika ja de junior.En dos anys,es va convertir en un referent al seu club i va formar part de l'equip temible que us relatava en l'anterior paràgraf. Radja,va estar dos anys a Split,però ràpidament el Messagero de Roma se'l va endur,on hi va jugar tres temporades.

Els Boston Celtics l'havien triat al 1989 amb el nº 13 de la segona ronda del draft però Radja no va anar a l'NBA fins tres anys després,acabat el seu periple a Roma.
Amb Boston,Dino va jugar-hi quatre anys,amb gran encert.Els seus promitjos a la millor lliga del món van ser de 17 punts i 8 rebots.No està malament...

Després d'un fallit traspàs a Philadelphia,Radja va tornar a Europa,al Panathinaikos.Va jugar també amb Olimpiakos i va acabar la seva carrera jugant al seu païs,amb el Zadar,Cibona i acabant al KK Split.

2 Eurolligues
3 Lligues croates
2 Lligues Gregues
1 Copa Korac
2 Medalles de Plata Olímpiques
1 Medalla d'Or al Campionat del Món de seleccions
1 Medalla de Bronze al Campionat del Món
2 Medalles d'Or a l'Eurobasket de seleccions
3 Medalles de Bronze a l'Eurobasket
Escollit al segon equip de Rookies a l'NBA

Com us deia abans,la irrupció de Radja,amb els seus companys de la Jugoplastika al concert europeu va ser una sorpresa.Aquell equip entrenat per Maljkovic va practicar un bàsquet que recordarem els que vam tenir sort de poder veure'ls.

Radja era una aler pivot alt, 2'11, que es movia com els àngels. Tenia un joc de peus impressionant, tan d'esquenes com de cares a cistella. Tècnicament, indefensable, perquè completava el seu joc amb un tir exterior de 5/6 metres amb un altíssim percentatge d'encert.
Jugador,a més,elegantíssim,pulcre,ortodox,un perfecte producte de l'escola balcànica. Per a molts,és el millor aler pivot que ha produït Europa.Un jugador amb un talent descomunal.

A la pretemporada de l'any passat,Boza Maljkovic dirigia un dels equips que disputàven el partit d'homenatje a Sasha Djordjevic.Maljkovic,llavors entrenador del Real Madrid va quedar prendat del rendiment d'un jugador al que havia dirigit any abans.Dino Radja.

Ràpidament,Boza,al final del partit va abordar Radja.
"Dino,ven conmigo al Real Madrid"

A Radja,amb 38 anys,se li van encendre les pupiles...Retirat de les pistes feia quatre anys, se li van ajuntar els records.Competir de nou al màxim nivell...Perquè no??

Al final,després de sopesar-ho amb la familia,va pesar més la seva vida tranquila a Split,amb els seus fills,que el desgavell de viatges,entrenaments i rodes de premsa,que ja havia deixat enrera.

Llàstima...

APUNTS TÈCNICS (26).
TRANSICIÓ DE 5 CARRILS.

Parlava aquest estiu amb Gaspar Roura i li feia cinc cèntims de la transició que m'agradava jugar amb els equips als quals entrenava.Ell,amb cinc traços em feia veure alguns errors d'aquella transició i m'oferia consell i algunes modificacions amb les quals,m'assegurava,sortiria millor.

M'agrada jugar en transició per diversos motius:

1-És un joc ràpid i espectacular,generant possibilitat de cistelles fàcils.
2-Hi participa tot l'equip,generant solidaritat i atorgant un paper protagonista a totes les jugadores.
3-És un atac frontal a la moral de l'equip contrari.Conseguir cistelles ràpides treu molta confiança a la defensa del rival.
4-Facilita l'ordre.Des del primer moment en què tenim possessió de pilota,tothom sap exactament què ha de fer,convertint-se en atac estàtic ordenat si no s'aconsegueix cistella en contraatac o transició.

ACONSEGUEIX QUE EL TEU EQUIP JUGUI AMB ORDRE,I EL TALENT DE LES JUGADORES FARÀ LA RESTA...

Aquest és el resultat d'aquelles converses.
La transició es juga en cinc carrils.Cada carril l'ocupa una jugadora,entenent que 1 és el base,2 l'escorta,3 l'aler,4 l'aler-pivot i 5 el pivot alt.


La primera passada és fonamental per garantir l'èxit d'una transició.Si la sortida de pilota és neta,tindrem moltes més possibilitats de convertir-la en CONTRAATAC.Tant si recuperem el rebot com si saquem de fons és important que la nostra base es mostri ràpidament.Ha de fer-ho física i auditivament i el nostre pivot,si recupera rebot ha de començar a orientar ja el cos en la caiguda del salt.
Els nostres alers surten ja ràpidament cap a la cistella contrària,sense sobrepassar massa el mig camp per garantir una bona 2ona passada,a no ser que tinguin camp lliure sense defensores per davant seu.


La nostra base agafa ràpidament el carril central i aixeca el cap ràpidament per passar als alers si té passada franca.Quan el nostre exterior ha rebut pilota,té dues opcions.La primera i prioritària és encarar cistella per acabar el contraatac.La segona és observar la carrera pel carril contrari de l'altre aler que també intenta acabar 1x0.
Mentrestant,el base recolça pel carril central i el quatre i el cinc,corren pel seus respectius carrils,els dels quatre i el cinc.Si no hi ha hagut superioritat i contraatac,entren elles en joc per acabar la transició.


La pivot que corre pel costat fort té tres formes de finalitzar.

1-Finalització en carrera,arribant de cara.(Jo recomano a l'aler de sobrepassar en bot la linea de tir lliure per poder passar "de cara" al pivot que arriba).S'ha de calcular bé la passada perquè no hagi de botar,només fer les passes i tirar,ja que si no és així poden cometre passes.Si no és un pivot amb facilitat per anotar en carrera,pot passar a l'opció 2.

2-"Atac al cor".Agafar la posició al centre de la zona,atacant al cos de la seva defensora per prendre una bona posició que li permeti jugar un 1x1 molt aprop de cistella.

La pivot que corre pel costat fluix,es manté al coll de l'ampolla per generar espai.Si veu que la seva companya interior té dificultats per acabar,talla,oferint-li la opció 3.Linea de passada per jugar entre pivots.Bàsquet.

FRASES...

"Navarro és admirable sobretot perquè és un jugador que no s'espanta davant res.Que ningú pensi que ha jugat 30 minuts perquè jugàvem a Espanya.El que és bó ho és aquí,al Estats Units o a Pekin..."

MARK IAVARONI.

CRÒNICA D'UN ÈXIT ANUNCIAT.

Unicaja 102 - Memphis Grizzlies 99.

No vaig tenir l'oportunitat de veure el partit,però veient el resultat degué ser un bon espectacle.

Molts atractius, el més gran possiblement veure el debut de Joan Carles Navarro.
21 punts!! Aquest sembla que no té límits. No sé com s'adaptarà a la Lliga.No sé si el seu fisic li permetrà destacar realment.No sé si els seus companys li donaran confiança...
Però el que sí sé és que Navarro té un caràcter indomable.I,encara que només sigui per caràcter,aquest serà la "Bomba" fins i tot a l'NBA.

I atenció a Unicaja.Scariolo sembla haver tornat a armar un equip potent.Kus és un franctirador de luxe i Haislip causarà sensació amb les molles que té per cames.Torna l'espectacle al Martín Carpena.

IMATGES...

Els lituans són un poble molt orgullós.I el bàsquet és el principal motiu d'aquest orgull.

El petit païs de tres milions d'habitants sap que el bàsquet és la principal bandera de la seva identitat,i la llueixen orgullosos allà on van.

Des que es van escindir de la URSS,els lituans han desenvolupat un profund sentiment nacional que va iniciar el propi Sarunas Marciulionis,que va ser el primer gran impulsor de la selecció lituana,quan alguns jugadors encara dubtàven quina bandera defensar.

Ell,fins i tot,va ser el creador del disseny de la colorista roba que porta la seva afició.

A les Olimpíades de Sidney 2000,un compositor lituà va crear una cançó per acompanyar la selecció a la competició olímpica.
La cançó va fer fortuna,i ara s'ha convertit en l'himne oficiós dels basquetbolistes lituans.
Afecció,jugadors i els pavellons sencers ballen al sò de les notes de la cançó de Mikutavicius,el compositor.

L'Europeu de Madrid no va ser una excepció.Van posar a a ballar al mateix Rajoy...

LA FOTO.

L'inici semioficial de la temporada ACB,ens ha deixat molts items interessant per debatre.

A la foto,Victor Claver,quin crack!!!
Ja fa temps que,en aquest bloc ponderem el que pot ser un tres memorable.Va guanyar el concurs d'esmaixades,demostrant que,a més de talent,és un portent físic.Atenció a ell.

El Tau,primer campió.Discret.

Si discret el Tau,desastrós el barça.O arriben dos fitxatges o podem patir una temporada molt grisa.Actualment,l'Axa no pot lluitar amb equips fets com el Madrid,Tau o DKV,que el superen en prestacions de forma clara.Veurem què passa...

I per acabar-ho d'amanir l'Affaire Will McDonald.Torna amb força la polèmica dels matrimonis de conveniència.Encara que,veient a Eva,la suposada dona de McDonald,no el degueren haver d'apretar massa per consumar el casori...

VIDEOPEDAGOGIA

Lliçó de bàsquet en trenta segons.

S'inicia amb un canvi d'assignació en defensa que acaba en tap de Diamantidis.
L'atac recupera la pilota,però la defensa no es descomposa.Al contrari,les ajudes constants provoquen un nou tap i recuperació.

Sortida neta de transició,amb Diamantidis agafant el carril central.Juguen una triangulació que acaba en pilota interior per Batiste.
Aquest rellisca però aconsegueix jugar amb l'altre pivot,Dikoudis.

Diamantidis pren la iniciativa i demana un pick&roll al pivot del costat fluix.
Mentrestant,l'aler i el quatre circulen,en una ocupació d'espais que genera alhora espai i alternatives de passada.
Dimitris decideix jugar la continuació de Batiste i esmaixada.

És el que passa quan coincideixen a la pista jugadors de talent,assistits a la banqueta pel millor estratega del bàsquet europeu,Zeljko Obradovic.

HISTÒRIES...

Ara fa 25 anys,14 dels 16 equips que jugaven la Liga Nacional de Baloncesto decidien fundar l'ACEB (ACB).Curiosament,els dos equips que,inicialment es van negar a formar part del col.lectiu,van ser el Barcelona i el Real Madrid.Finalment,van decidir incorporar-se al projecte.

La idea del projecte va ser inicialment "rebelar-se" contra l'antiga organització de la Liga,per crear una patronal única que controlés i decidís sobre tots els elements que configuren l'esport profesional del bàsquet.
Així van prendre el relleu a la Federación Española de Baloncesto,antiga organitzadora de la Liga,amb l'objeciu de fer créixer l'espectacle del bàsquet cap a una organització més professional,amb més recurssos que permetés als clubs convertir-se en grans entitats esportives.
Convertir el bàsquet,un esport en aquells moments un xic minoritari,en un espectacle digne d'acaparar l'atenció de tot Europa.
Sens dubte,aquell objectiu l'han assolit.

L'era moderna del bàsquet nacional s'iniciava.Repassem els números que ens deixen aquests 25 anys d'història.

L'equip que ha guanyat més títols ACB és el FC Barcelona,amb 11,seguit del Real Madrid amb 8.

L'entrenador més prolífic ha estat Aito Garcia Reneses,el veterà tècnic de l'actual DKV ha aconseguit 9 títols.El segueix un altre historic.Lolo Sainz,amb 5.

El jugador que més guardons d'MVP ha assolit és l'incombustible Darryl Middleton,tots ells amb la samarreta del C.B Girona,els anys 1992,1993 i 1999.

La millor valoració històrica de l'ACB ha estat per Arvydas Sabonis,amb 66 punts de valoració estadística.

El récord de punts anotats en un partit el comparteixen Walter Berry i Henry Turner,amb 52.

El major rebotejador en un partit és per Clarence Kea,amb 29 captures.

El millor assistent,Quim Costa,amb 12 assistències en un sòl partit.

El lladre més sorprenent,Andrés Jimenez.14 pilotes robades en un encontre.

La muralla gallega,Fran Vazquez,va aconseguir,tot just la temporada passada 12 taps ell solet.

EL major nombre de triples en un partit... com no, Oscar Schmidt, amb 11.

Ferran Martinez és el jugador amb més lligues ACB.7 títols per a ell.Va disputar 9 finals,el que suposa també un récord.

Qui més partits ha jugat és Rafel Jofresa amb 758!! partits.

El major promig de minuts per partit és pel mític Joan Creus.35 minuts per partit al llarg d'una extenssíssima carrera.

Pablo Laso té dos màxims registres.Els promijos d'assistències,4'60 i el de robatoris,1'90.

El ballarí Fernando Romay,com no podia ser d'altra forma és qui més taps posava per partit,1'90.

El promig de més nombre de rebots al llarg de la seva trajectòria a l'ACB és per Granger Hall,amb 9'90 captures.

I Alberto Herreros és qui té el millor registre històric en el percentatge de llançaments de tres punts.Un 43%.Gran tirador.

Amb aquesta nòmina d'extraordinaris jugadors no és d'estranyar que l'ACB,s'hagi convertit en la 2ona millor competició del món del bàsquet,després de...l'Eurolliga.Felicitats!!!

FRASES...


"La meva idea és retirar-me a l'NBA..."

JUAN CARLOS NAVARRO

Alguna cosa més que els resultats falla al Palau...

EUROBASKET. EL BALANÇ (3).

ALEMANYA.Projecte esgotat.Han exprimit Nowitzki fins a l'extenuació i això els ha donat resultat en anteriors campionats,aquesta vegada no.El nivell tècnic dels jugadors alemanys és el que és,i ni tan sols comptar a les seves files amb el millor anotador pur del món els val ja.Patiran una davallada brutal amb la retirada de Nowitzki de la selecció.Futur negre pel bàsquet germànic.

CROÀCIA.Somriures i llàgrimes.La selecció bipolar.Capaços del millor i del pitjor.La inclusió de Giricek i Vujicic els posaria a les medalles.Els ha mancat,com a tot bon equip balcànic un cert rigor tàctic.Grans possibilitats en el futur.Davor Kus,ha demostrat ser un gran fitxatge pel Unicaja.

ESLOVENIA.Els cal fer un salt de qualitat,jugant una semifinal d'una gran competició.Un dels millors jocs col.lectius del campionat,fallen quan la pressió arriba als seus canells.Smodis,el millor 4 del campionat junt amb Krhyapa.Lakovic sembla un altre.Atenció a Dragic,em va semblar un bon escorta,que juga en un club petit d'Eslovenia.Són els balcànics menys "killers".La derrota contra Grècia és de les coses més increïbles que he vist.
Si armen una selecció amb tots els absents,poden créixer a les properes competicions fins al podi.Becirovic,Milic,Nachbar...

FRANÇA.Havien d'anar a més.Tenen qualitat i,sobretot,són uns atletes extraordinaris.Mickael Pietrus i Michael Gelabale,absents,els podien donar un salt de qualitat.El mal campionat de Boris Diaw els ha pesat molt.Ell i Parker,són l'ànima ofensiva d'aquesta selecció.Amb ells a gran nivell,optarien a tot.
A més,no han estat al seu nivell en defensa.Una selecció,la més atlètica d'Europa,ho ha de demostrar sobretot amb una defensa individual insuperable.No ha estat així.
M'ha agradat l'aler-pivot dels Lakers,Turiaf.Ha fet un campionat destacable.Intimidador,intens i demostrant unes capacitats ofensives que no pot desenvolupar a l'NBA.

GRÈCIA.Decebedors.Per una vegada,i que no serveixi de precedent,estic d'acord amb Iturriaga.Un grup amb una qualitat excelsa com el grec,no pot jugar sempre amb la segona velocitat.És com portar un Ferrari a 70 km/hora per l'autopista...
El millor perimetre d'Europa només ho ha semblat en comptades ocasions. Massa patiments per un equip superior al 95% d'equips del continent. Papaloukas i Diamantidis, fora de forma. Spanoulis, el millor talent ofensiu grec, no compta amb la confiança total de Iannakis. L'escorta grec hauria pogut ser el gran dinamitzador d'un grup una mica acomodat.
Tinc la sensació de que les rotacions de Iannakis eren una mica caòtiques.Poques vegades va donar la sensació de tenir el millor cinc en pista.
No sé com està Schorsianitis,però,per a mi,té un lloc en aquesta selecció.Amb els minuts de Bouroussis,el mastodòntic pivot és capaç de condicionar atac i defensa.Pel bò i també,de vegades,pel no tan bò,Sofoklis és un jugador diferent,però és un gran activador de sensacions.També les de la grada.

LITUANIA.Altre cop les absències.Després d'aquest europeu,per a mi,Amb Illgauskas i Macijauskas al seu nivell,són la millor selecció d'Europa.Bon campionat dels lituans,de menys a més.Només la lesió de Jasikevicius els va apartar de lluitar per l'or.Extraordinari campionat de Siskauskas,Songaila i els Lavrinovic.Grans complements,Kleiza i Kaukenas.Sense la lesió de Saras,l'or,possiblement era seu.

ESPANYA.Bon europeu de la selecció,però,ni molt menys,al nivell del mundial del Japó.Es veia,ja a la preparació que podien ser vulnerables.Respecto la decisió de Pepu de portar als campions del món,però el millor base que juga a Espanya,Raül Lopez,no pot faltar en aquesta selecció.
Si portes un especialista defensiu,un dels millors d'Europa,l'has d'utilitzar,en algun moment com a tal.I la final era potser el moment.Berni,podia castigar Holden,el gran cervell rus,amb la seva intenssitat.Els russos juguen d'inici amb ell i Samiolenko,un escorta baix del que es podia fer càrrec Calderon.
El tema Garbajosa ha acabat pesant al grup.Trias potser no hagués jugat molts minuts,però sí és cert que Garbo ha tret minuts i confiança a Marc Gasol i Felipe,que estaven,a priori millor que ell.Mala decisió dur-lo.
La lesió de Navarro ha fet molt mal.Quan ha arribat el moment de la veritat,ni Rudy ni Navarro sabien exactament quin era el seu rol.Digue-me agosarat,però penso que Rudy i Navarro tenen minuts plegats a la pista.
També crec que s'ha abusat de les zones.Aquest és precisament l'equip europeu més capaç de sostenir una defensa individual intenssa durant pràcticament tot el partit,almenys així ens ho van mostrar al Japó.És,potser el seu gran valor afegit.Defensa individual molt agressiva que permet robatoris,grans lectures de la linea de passada i anticipacions que afavoreixen el joc on millor rendeixen,el contraatac.
Finalment,les rotacions.Dóna la sensació que els jugadors clau,han arribat a semifinals i final esgotats.Les segones parts pesaven massa.
Dit tot això,Espanya també mereixia l'or.

RUSSIA.La gran revelació.Pocs hi comptàvem,però els russos s'han endut l'or amb mereixement.El triomf del treball,l'ordre i el compromís.
Gran feina de Blatt que ha sabut conformar un equip amb majúscules.
Holden,gran campionat,el millor base BASE.
Krhyapa sensacional,el millor actiu dels russos.Kirilenko,posant el seu talent al servei del grup.I la resta,treball fins a l'extenuació.

Al final,al podi,els tres millors equips.Or Russia,plata Espanya i Bronze Lituania.Si l'ordre hagués estat diferent tampoc hagués estranyat a ningú...

IMATGES...

Només per a nostàlgics...

EUROBASKET.EL BALANÇ (2).

POLONIA.Cap sorpresa,eliminats a la primera fase sense opcions.El bàsquet polac no ha evolucionat a la mateixa velocitat que la resta del bàsquet europeu.Cap opció.

SERBIA.Decepció per quedar fora a les primeres de canvi,però més per el pedigree que se li suposa que pel seu nivell actual.Una selecció en la que el seu referent és l'anàrquic Gurovic mai pot anar bé.Els falta compromís i la mostra més evident és que el 60% dels seus referents no acudeixen a la selecció.La realitat és que a aquest grup els va mancar qualitat.

LETONIA.Als dos primers partits van mostrar una bona imatge.Biedrins és un pivot interessant i els seus exteriors tenen bona mà.Però com sòl passar per inexperiència van perdre el partit clau,davant una selecció inferior.Progressaran fins a mitja taula.Poden donar un disgust a qualsevol.

REPUBLICA TXECA.Per a mi,petita decepció.Quatre o cinc bons jugadors com els que tenen han de mostrar una millor imatge.Pobre bagatge tàctic.

PORTUGAL.Bé en el balanç del resultat final.Per sobre de les seves possibilitats.És un equip fluix tècnicament però que supleixen amb una bona capacitat atlètica.Banqueta fluixa,inclosa la direcció tècnica.

ISRAEL.Quasi sempre cumpleixen i aquest campionat no ha estat una excepció.Equip amb un nivell de compromís envejable.Grans lluitadors,més que bons defensors.Persistents i treballadors,més que bons atacants.La majoria dels seus jugadors es creixen jugant amb la selecció.Fins i tot si Halperin,el seu millor jugador,hagués estat encertat,haguéssin deixat una millor sensació.
Menció especial a Green,un pivot limitat que es va sortir en alguns partits.

TURQUIA.Desastre total.La baixa de Tunceri i Erdogan els va deixar sense opcions.Fora ells de la selecció,Turkoglu i Okur van tenir carta blanca per fer el que vulguéssin.Increïble demostració d'egoïsme per part dels dos cracks.Canvi d'entrenador per recuperar la Turquia campiona d'Europa del 2001.

ITÀLIA.El canvi generacional es fa imprescindible.La nula aportació del joc interior els ha condemnat.No m'agrada Bargnani.Ja no em va agradar a Toronto.És inconsistent i en un bàsquet tan tàctic com l'europeu es perd.En canvi Belinelli és un CRACK en majúscules.Elegant,és comparable a Rudy,però una mica més tècnic.Tirador letal i cada dia millor en l'1x1.Si no triomfa a l'NBA hi haurà trompades entre tots els grans europeus l'any que ve.El nou Antonello Riva.
Per altra banda,no hi ha cap motiu de sospita de la banqueta.Recalcati és un dels millors entrenadors europeus.No podien donar més de sí.

LA FOTO.

La imatge del campionat.La desolació de Gasol i la incredulitat dels russos.De sorpresa relativa hem de qualificar la victòria de Rusia davant Espanya a la final de l'Eurobasket.

Els russos van aprofitar al màxim les poques però evidents febleses que havia mostrat el combinat espanyol durant el campionat.
Una combinació letal de lesions,l'abús de les zones de Pepu,un xic d'eufòria transmesa per l'entorn,el cansament per unes rotacions deficients i la mala elecció del darrer llançament van permetre als soviètics derrotar al gran favorit.

Kirilenko merescut MVP.Però ha tingut grans complements en Khryapa,extraordinari 4x4 i un Holden que els ha donat odre,defensa i criteri a mans plenes.David Blatt ha sabut transmetre per fi caràcter guanyador a un grup que no partia entre els favorits a l'inici del campionat.

Felicitats.

EUROBASKET.EL BALANÇ (1).

No puc ni vull deixar d'expressar una idea que ja abans de l'inici del campionat em semblava que devaluava molt aquest europeu,les absències.

Fins a prop d'una vintena de jugadors rellevants que haguéssin donat una altra dimenssió als seus equips.
El front de l'antiga iugoslàvia els primers.Serbia,Croàcia i Eslovènia s'han vist afeblits de forma molt important.

Què hagués estat de Serbia si hagués comptat amb Stojakovic,Rakocevic,Radmanovic i Vujanic al seu perimetre i Rebraca potenciant el seu joc interior??
Hagués perdut Eslovènia el seu increïble partit de quarts davant Grècia amb Becirovic,Nachbar,Milic i Brezec??
No seria Croàcia un claríssim candidat a qualsevol medalla amb Vujicic i Giricek al seu cinc inicial i Bagdaric i Zizic reforçant-los a la pintura??

Per la part occidental europea també la França de Tony Parker s'hagués vist molt ben reforçada pels dos Mickael NBA,Pietrus i Gelabale,dotant a l'atlètic equip francès d'una major qualitat.

I,com no,la gran decepció,Turquia.Amb un base cerebral com Tunceri i un tirador letal com Erdogan,hagués pogut donar molt millor la mesura que la qualitat dels seus jugadors li dóna.
Tunceri,Erdogan,Turkoglu,Ilyasova i Okur serien un cinc temible.

La majoria d'aquests absents,excepte els que no hi han estat per lesió,haurien d'aprendre d'actituts com la del campió,l'equip rus,un exemple de compromís.O la que em sembla encara més lloable,la d'un crack com Dirk Nowitzki,que es rodeja cada estiu d'11 mediocres jugadors per intentar prestigiar els colors del seu païs.

MATRIX

El món de l'esport és una dimenssió on quasi tot és possible.És un univers paral.lel on les lleis de la lògica no sempre s'imposen.
Després de veure el partit de quarts de final entre Eslovenia i Grècia,ja no en tinc cap dubte.
Ho sospitavem.Ara us ho puc confirmar.Sí.Vivim a MATRIX...

Només així sóc capaç d'entendre el que acabo de veure...

Faltant 5 minuts Eslovènia guanyava de 16.
Iturriaga-"el final de un ciclo"
Faltant 2'22 guanyaven de 12.
Itu-"Grecia no puede llegar a 60 puntos,imposible"
Faltant 1'37,9 a sobre.
Itu-"imposible,me juego mi casa"
Epi-"cuidado Itu,son los griegos..."

A partir d'aqui tot es precipita.

En 1'33 segons,2+1 de Papaloukas,falla el tir lliure.
Lakovic esgota la possessió sense tirar.
Faltant 50 segons,triple de Papaloukas.
Faltant 43 segons,Eslovenia perd la pilota.
33 segons per acabar,triple de Zisis.
Falla triple Eslovenia i perden el rebot per la linea lateral.
Temps mort,falten 13 segons,Eslovenia guanya 62-61.
En 6 segons,Papaloukas,rep la pilota,fa un slalom i anota una entrada,Grècia 1 per sobre.
Queden 7 segons,rep Lakovic i es juga un triple mal seleccionat,no toca ni cistella.
Grècia a semifinals,Eslovènia a l'infern d'on ja no sortirà...

Els DVD's de la patria petita del bàsquet treien fum als primers trenta cinc minuts.El poble eslovè creia estar gravant l'explosió (per fi) del seu gran talent nacional.Eslovenia,torejant al Campió d'Europa i Sots Campió del Món...
I,en cinc minuts més,se'ls confirma que,efectivament estan jugant amb el Campió d'Europa i Sotscampió del Món...

Com és possible que tot un campionat de joc pulcre, equilibrat, seriós, es tiri pel forat de l'aigüera en només cinc minuts??
Com és possible que no s'entri una bola a Smodis (un dels millors 4 del campionat) o a Nesterovic, que havia fet un partit excepcional??
Com és possible que, després de demanar temps mort, no siguin capaços de jugar un sol atac decent??

Està clar,no hi donem més voltes...Vivim a MATRIX,i,és clar,s'ha tret les ulleres fosques,però Papaloukas...És Smith!!!

Iturriaga calla,esperem que sigui fins al final del campionat...
Ai no!!! Darreres paraules... "A estos les damos de veinte".Ai quina por,paraula d'Iturriaga...

VIDEOPEDAGOGIA

Quan es juga un bloqueig indirecte per a un tirador,el passador té dues opcions de passada.

1.La més obvia,la passada al tirador que intenta aprofitar el bloqueig per obtenir una bona posició.

2.Una altra,no tan obvia,que és la passada al bloquejador.Si el defensor del pivot intenta dificultar la passada exterior,descuida la defensa del seu home,que pot agafar posició per anotar sense oposició.

Aquest és el cas de la jugada d'Itàlia contra França,on el base veu perfectament la continuació del pivot bloquejador.Cistella fàcil,dos punts.

HISTÒRIES...

La selecció d'Israel,rival d'aquesta nit d'Espanya a l'Eurobasket,és un equip de perfil baix al concert europeu.Tot i així planteja dificultats sempre amb el seu joc pausat,rocós i de gran intenssitat.

Gran part dels mèrits d'aquesta selecció resideixen en el joc del seu base titular,Meir Tapiro.El playmaker d'Israel és un jugador amb una morfologia poc dotada per al bàsquet.Però amb la pilota a les mans,Tapiro demostra a la pista que el seu cervell és un Pentium XII.

És un jugador atípic,com atípica és la història dels seus darrers 6 mesos...

Tapiro,jugava,la temporada passada amb el Hapoel Jerusalem.El jugador tenia el costum de quedar-se,després de la sessió de preparació del seu equip,per fer unes sèries de llançament per millorar els seus percentatges.
Tothom va marxar,i el base es va quedar sol al pavelló del Hapoel.Mentre tirava a cistella,no se sap com,algú se li va acostar i li va clavar dues punyalades,una a cada costat del cos.

Meir va marxar corrent de la pista,deixant un reguer de sang pel parquet.Va conseguir accedir al telèfon des d'on va aconseguir demanar ajuda.El metge de l'equip i el seu company Ed Cota,el seu millor amic a l'equip jueu,el van portar a l'Hospital de Jerusalem.

La directiva israeliana va amagar el cas,fins i tot inicialment als seus companys d'equip,quan Tapiro no es va presentar a l'entrenament del dia seguent,dient-los que estava malalt.
El cap de setmana seguent,el Hapoel va jugar partit de la lliga israeliana,i el base va causar baixa,encara que era a la banqueta.

Tapiro mai va denunciar el cas...

A Israel,tothom està convençut que la persona que va apunyalar a Tapiro era un perillós criminal enviat per algun membre de la màfia i que el jugador sap que si explica quelcom del que realment va succeïr,és home mort.

Els rumors del cas són múltiples a Jerusalem.
Un d'ells,probablement el més popular,diu que la persona que va contractar aquell assassí és un membre destacat del Hapoel,que es va assabentar que Tapiro tenia un idili amb la seva dona.
D'altres rumors,més agosarats,diuen que el que va entrar aquella nit al pavelló,va ser el mateix marit,i que els va sorprendre a tots dos al jacuzzi.

Sigui com sigui.El cert és que Tapiro,com us deia no ha denunciat el cas.
Ah...i aquest estiu ha fitxat pel Bnei Hasharon...

IMATGES...

Millor que alguns partits de l'Europeu...

L'INTERROGANT DE LA SETMANA.

Aviat començarà la fase decisiva d'aquest Eurobasket.

Per a tu,quin ha estat el cinc ideal d'aquesta primera fase?

Clica sobre comments de la publicació i deixa la teva resposta.

FRASES...

"L'actuació de Jasikevicius en aquest Eurobasket demostra que els entrenadors americans no hi entenen de bàsquet. Ells no estan capacitats per entendre'l..."

BOGDAN TANJEVIC.
SELECCIONADOR DE TURQUIA.És clar Bogdan...amb la falta que et faria a tú per fer jugar el teu equip...

APUNTS TÈCNICS (25).
QUINA DECEPCIÓ!!!

No negaré ara que Turquia era un dels meus favorits a fer un bon paper en aquest Eurobasket.

No havia tingut oportunitat de veure la desastrosa primera fase que havien jugat.
Avui,només en quaranta minuts,en el partit front Eslovenia he pogut entendre el perquè d'un fracàs tan estrepitós.

Davant un equip,l'eslovè,que ha perdut contundència amb les absències de Becirovic,Milic i Nachbar.En un partit on es jugaven tot el seu futur en aquesta competició.Amb una plantilla on tenen pràcticament de tot,i bó.Potser,per posar-hi algun però,li manca un base al mateix nivell que la resta de la plantilla.

Els turcs han canviat els minuts i protagonisme que al darrer mundial disfrutàven Demirel,Ilyasova i Akiol,joves i talentosos jugadors,per cedir-ho a les "estrelles NBA",Okur i Turkoglu...
Han canviat un joc combinatiu i equilibrat amb protagonisme en atac de bons pivots com Gonlum,Kuqo i Peker,per el joc actual,on aquest protagonisme el monopolitzen els dos cracks...??,amb tot un seguit de joc egoïsta,mals tirs i 1x1 impossibles.

Són una banda.Akiol i Demirel ni juguen,Ilyasova deambula per la pista sense flairar la bola.Els pivots es limiten a bloquejar per aconseguir bones posicions pels cracks...i anar al rebot ofensiu,que òbviament no agafen perquè estan fora de partit.
No defensen.No treballen.No tenen cap mena d'instint com a equip.

I això té una gran responsable,el seu preparador.Ja a la preparació,Turquia no treia bons resultats.Suposo que devia ser més del mateix.No s'hi ha posat remei.
Estem avesats de veure grans plantilles que no quallen. EE.UU., Akasvayu de Raül, Vàzquez i companyia, Dallas Mavericks aquest any, i ara, afegiu a aquesta llista negra a Turquia...

És el gran debat.L'entrenador té la importància del tretzè home...si és un bon entrenador.

Si no és un superclasse,possiblement la seva responsabilitat en el fracàs es multiplica geomètricament.I no és una questió de coneixements.Òbviament tots el entrenadors que estan a aquest nivell d'elit,tenen una gran preparació.Són grans coneixedors d'aquest joc.Però amb això no n'hi ha prou.

Un bon entrenador a més,ha de ser un gran MOTIVADOR.Ha de ser VALENT (Si cal asseure a l'estrella de l'equip,no li pot tremolar la mà).Ha de ser un AGLUTINADOR,ha d'aconseguir fer un EQUIP d'aquesta gran plantilla.I per aconseguir això ha de fer que el seu equip tingui un bon BAGATGE TÀCTIC,i és clar,l'utilitzi.Al bàsquet actual,res s'improvisa d'entrada.Tot està apamat.Si aconsegueixes que el teu equip jugui amb ORDRE,el talent dels jugadors posarà la resta.

Però el que no pots pretendre és que només aquest suposat talent individual,s'imposi,durant quaranta minuts a un equip, el contrari, que és constant, ordenat i persistent. Treballador, intens i efectiu. AIXÒ ÉS EL TALENT AL NOSTRE ESPORT!!!

Ara bé,en descàrrec de Bogdan Tanjevic,també saps que les coses no són fàcils normalment,res ens ve de regal.
Que li expliquin a un dels millors entrenadors del món,Zeljko Obradovic,que en la seva etapa d'entrenador de la selecció Serbia,tenint possiblement una de les millors plantilles del món,no va aconseguir ni tan sols passar de la primera fase al campionat d'Europa del 2005, jugat al seu païs,esborronant el seu impolut curriculum amb un dels resultats més vergonyants de la seva carrera.

I és que els EGOS d'alguns jugadors és tan gran...com el d'alguns dels seus entrenadors...Som Així.

Per això no hi ha cap gran matemàtic que sigui entrenador de bàsquet.
Molts cops 1 + 1 = a 3,o 1'5...

SE'L RIFEN...

Dijous,19,25h.,Marc Mundet,corresponsal de RAC1 a l'Eurobasket,ensopega amb SarunasJasikevicius entrant al seu hotel a Madrid.

Saras,és cert que has firmat per Olimpiakos?
Bé...això d'Olimpiakos fa 40 dies que se'n parla,no hi ha res segur

Has parlat avui amb Joan Laporta?
Sí,hem parlat avui...de la vida...

Bé,així,com està el teu futur? Seguiràs a l'NBA?
Ja veurem...

Amb aquestes enigmàtiques respostes atenia Saras a Marc Mundet mentre caminava cap a l'ascensor per pujar a l'habitació.
Els periodistes lituans i grecs,que l'han vist tard,es dirigeixen ràpidament a Mundet.

Què t'ha dit? -li pregunten
Res,li he preguntat pel seu futur,per Olimpiakos,Barça o NBA,però no ens ha aclarit res

No li has preguntat pel Madrid?? Saras va al Madrid... - li diu un periodista lituà

El mercat persa de l'Eurobasket està en marxa...

JUGADORS LLEGENDARIS. BOB COUSY.

El primer "magic".

JUGADORS LLEGENDARIS. BOB COUSY.

Robert Joseph Cousy.Nascut a Nova York el 9 d'agost de 1928.1'85 metres.79 kg.Base.

La història de Bob Cousy és la típica d'un jugador provinent d'una familia pobre d'ascendència francesa,dels barris marginals de Nova York.Cousy vivia a la mítica "Hell's Kitchen" rodejat de l'hampa dels barris baixos de la Big Apple.
Aquesta ubicació el va permetre de jugar als playgrounds de Nova York,rodejat de jugadors afro-americans on ell es va guanyar ja el sobrenom de "Houdini",per la extraordinària habilitat per amagar la passada.

Ja a la seva etapa colegial,Bob va ser un crack.Amb el seu col.legi,Holy Cross,es va convertir dues temporades en el màxim anotador,essent escollit All-Conference i portant-los a aconseguir el campionat al 1947.
Aquesta trajectòria el va dur a ser escollit pels Celtics al 1950,on va forjar la seva llegenda.

6 anells de Campió de l'NBA amb Boston Celtics
1 cop MVP de la fase regular NBA
8 cops màxim assistent de l'NBA
9 vegades escollit al millor cinc de l'NBA
Va jugar 13 All Star de l'NBA
2 cops MVP de l'All Star
Va ingressar al Hall of Fame al 1971
Samarreta amb el 14 retirada pels Boston Celtics

Bob Cousy es va trencar el braç dret quan era petit,i això el va permetre d'exercitar-se amb l'esquerra i convertir-se en ambidextre,qualitat que,en el seva època era poc corrent.

Cousy era un precursor ja que va ser el primer base en posar una mica d'imaginació amb les seves passades creant escola a la lliga.Bob és el jugador que més assistències ha repartit en la història dels Celtics,amb 6955.És considerat el primer GRAN BASE de l'NBA.

Té dos récords encara persistents a la lliga.Més assistències repartides en mitja part,amb 19,i més tirs lliures convertits en un partit de playoffs,ab 30 de 32.

Les mitjanes de la seva carrera van ser de 18 punts,8 assistències i 5 rebots.
Bob Cousy es va convertir en peça clau per a uns Boston Celtics que,sota la batuta,van copar els campionats de l'NBA pràcticament en la seva totalitat mentre va estar en actiu.

Un cop retirat,com no podia ser d'una altra manera,Cousy va fer d'entrenador,comentarista,mantenint-se connectat al món de l'esport tot i que la seva carrera com a entrenador no va ser tan exitosa com la de jugador.

Els seguidors més veterans dels Boston Celtics,mai oblidaran el primer home que va donar éxit a l'equip del trèbol amb la seva màgia i el seu lideratge.

LA FOTO.

Els mateixos que al Japó.Amb aquesta foto d'un sopar a Sevilla,el grup de la selecció espanyola celebrava ahir el permís dels Toronto Raptors perquè Jorge Garbajosa jugués l'Europeu que demà es comença a disputar.

La consecució,per part de la Federació Española d'una assegurança mil.lionària,ha aconseguit convèncer a l'equip canadenc a donar l'ok a la participació de Garbo a la competició.

El gran damnificat de la decisió és el gironí Jordi Trias.L'aler-pivot del barça és conscient que perd la gran oportunitat de la seva vida.L'MVP de la Copa sap que li costarà molt tornar a repetir una temporada com la passada,que li va obrir les portes de la selecció.
Trias,bon jugador i millor persona,desitjava,tot i la lògica decepció tota la sort als seus companys en la seva singladura en l'Europeu.

A mi,em fa mala espina i em genera molts dubtes.Veure la inflamació del turmell de Jorge després de les sessions de preparació fa fredar.Només,a partir de demà,veient l'actuació de l'aler-pivot madrileny a la pista,sortirem de dubtes.
Encara més després de la desgràcia d'Antonio Puerta,em fa pensar que SEMPRE,haurien de primar les decisions metges per sobre dels interessos esportius i comercials.Digueu-me conservador...

IMATGES...

Hi ha moltes diferències entre els equips NBA i el FIBA.

Una de les més impactants és la preparació.Els equips NBA no fan pretemporada,tal i com l'entenem a Europa.Els jugadors han d'arribar a l'inici de la temporada amb el tò físic adequat per així poder començar els entrenaments col.lectius sense dedicar-se específicament a la questió física.

Tots els jugadors contracten els serveis d'un entrenador personal,per aconseguir una preparació específica per millorar les seves condicions físiques i tècniques individuals.

Al video veiem Kevin Durant,el nº 2 del draft d'aquest any,en una sessió de preparació on treballa la força i la coordinació amb el seu preparador personal,Eric Hugues.

L'aler pivot de 2'07,treballa dur per minimitzar el transtorn del canvi de competició de l'NCAA a la lliga professional més exigent del món,l'NBA.

ESTEM DE DOL.

La mort d'Antonio Puerta ha conmocionat el món de l'esport.Un cop més un jove valor ha deixat alguna cosa més que la pell als terrenys de joc.Una malatia congènita hereditaria del jove cor del futbolista sevillà ha acabat amb la seva vida aquesta tarda.

Ara,vindran els moments de reflexió.Possiblement,la crítica als serveis metges dels clubs,però res de tot això tornarà la vida al sevillà.
A més,el club andalús és una entitat modèlica en el seguiment de la salut dels seus jugadors.Amb controls i seguiment nutricional molt per sobre de la mitjana dels clubs d'elit.

La fatalitat,s'ha endut de nou un jove talent (22 anys),que ja era una autèntica realitat.

Descansi en pau,Antonio Puerta.

VIDEOPEDAGOGIA

Jugada de banda del Real Madrid amb gran riquesa tàctica.

Aconsegueixen tres cistelles en un mateix partit amb tres finalitzacions diferents.

1) Pivot anota després de rebre bloqueig cec
2)Joc entre pivots i passada a pal baix
3)Base anota de tres després de rebre bloqueig

FRASES...

"Si tens un equip amb poc talent, és lògic que busquis resultats curts. Però mai amb un gran equip. Potser aconseguiràs títols, però allunyaràs l'afecció de les pistes."

JOAN PLAZA

HISTÒRIES...

Al 1926,a Chicago,Abe Saperstein,veient la facilitat amb què els homes de raça negra jugàven al bàsquet,es va decidir a fundar un equip integrat únicament per jugadors de color.

En aquell temps no els estava permès als jugadors negres,disputar competicions oficials als EE.UU.
Saperstein va persistir en la seva idea i va pensar donar-los el nom d'un barri de Nova York,Harlem,on pràcticament tots els seus habitants eren de color.Així neixien els Harlem Globetrotters.

Saperstein els va fer voltar per tot el païs,per disputar partits seriosos però no oficials amb equips de tots els estats.Al 1934,vuit anys després de la seva fundació els Globetrotters havien jugat més de 1000 partits per tot Estats Units,guanyant-los tots amb certa facilitat.

No va ser fins al 1939,que els estaments oficials van permetre als Harlem de participar en el campionat d'Estats Units.Van perdre la final amb els New York Rens.
L'any seguent,els Globetrotters,picats al seu orgull,van aconseguir guanyar el campionat.La seva superioritat va ser tan manifesta,112 partits guanyats,5 de perduts,que durant els partits van començar a practicar un altre tipus de joc.

Els virtuosos jugadors de color jugàven un bàsquet diferent.Als seus partits ja era més important la FORMA d'aconseguir les cistelles que l'EFECTIVITAT en sí.Esmaixades,passades impossibles,acrobàcies i tota mena de jugades espectaculars formàven part del seu repertori i triomfàven de forma espaterrant,aconseguint una munior de seguidors per tot el païs pel seu estil de joc.

Saperstein,el propietari,veient la tirada increïble de la seva creació va decidir dedicar el seu equip a fer gires d'espectacle,que és la versió dels Harlem Globetrotters que ha arribat als nostres dies.

Els Harlem han passejat des de llavors el seu espectacle per 118 països.Han actuat davant de 3 Papes i infinitat de dirigents mundials.
El Departament d'Estat dels EE.UU els va enviar a fer una gira per tota l'Europa Oriental per aconseguir llaços de col.laboració amb l'administració nordamericana dels països de l'Est.
Han disputat més de 20.000 partits al llarg i ample de tot el món.

Actualment,tres equips dels Harlem Globetrotters estan de gira constant pel globus.En un món tan professionalitzat com el del bàsquet actual,és d'agraïr veure com,encara hi ha algú que es pot prendre el nostre esport com el que és.UN ESPECTACLE I UN DIVERTIMENT ON EL QUE PRIMA,PER SOBRE DE TOT,ÉS PASSAR-HO BÉ...JUGANT A BÀSQUET.

IMATGES...

És cert que possiblement han quedat una mica desfassats,però els més veterans recordarem amb nostàlgia aquest equip,capaç de fer coses,en aquell temps que només es podien veure en un espectacle com el que ells montàven.

Els Harlem Globetrotters,un referent del bàsquet espectacle.

LA FOTO.

Els barcelonistes ja disfrutàvem imaginant l'elegància d'Alex Acker passejant-se pel Palau i paliant, d'alguna manera, l'absència de Navarro.

Avui,Acker,ha estat desestimat per una lesió de genoll que s'ha detectat en la revisió metge.
Ni Rudy,ni Jasaitis,ni Spanoulis i ara,Acker tampoc.
Molt haurà de treballar Savic per trobar un substitut,a aquestes alçades de la pretemporada,del talent de l'escorta nordamericà...

L'INTERROGANT DE LA SETMANA.

El dia 3 de setembre comença l'Eurobasket 2007.


Quines són,per a tu,les seleccions que s'enduran les medalles?

Clica sobre comments de la publicació i deixa la teva resposta

APUNTS TÈCNICS (24).
ENTRENADORS DE BASE = FORMADORS DE TALENT.

Feia temps que no disfrutava tant.Treballant aquest mes d'agost al Curs de Tecnificació amb nanos d'edat infantil,i veient la seva progressió en apenes un mes d'entrenament et dones compte un cop més de l'imporant que és la tasca dels entrenadors de base.

La formació dels fonaments del bàsquet és quelcom molt seriós pel que suposa en el posterior desenvolupament del jugador.
Per això ha de primar la PERFECCIÓ en l'execució per sobre de la VELOCITAT d'aquesta mateixa execució.

L'entrenador ha de SABER TRANSMETRE,per tant,saber executar lenta i perfectament el moviment,CORREGIR CONTÍNUA I PERSISTENTMENT i,armar-se de moltíssima PACIÈNCIA.

El bagatge tècnic que el jugador assimila en aquestes primeres fases de formació ha de ser TÈCNICAMENT ORTODOX.

Ha d'aprendre a executar el moviment de forma perfecte i deixar la velocitat pel moment en què el cervell ha assimilat el moviment i el podem convertir en RUTINA.
Els hem de demanar la MÀXIMA EXPRESSIVITAT, quasi l'exageració dels moviment per així obtenir la perfecció tècnica.

Veiem nanos que juguen a una velocitat sorprenent,i en tenen prou amb aquesta velocitat per superar als seus defensors.Però la morfologia dels jugadors canvia,i el que avui és la seva principal arma,la velocitat,pot convertir-se en un futur proper en el seu principal enemic.

Si no aprenen tots els secrets dels fonaments,el perquè serveix cada un d'aquests moviments,si no assoleixen la perfecció tècnica,de poc els servirà quan,en un futur proper,algun dels seus defensors sigui més ràpid,més alt i més llest.

Ensenyem-los com,un dels jugadors més lents i poc dotats físicament de les lligues europees,era capaç de superar una i altra vegada,precisament defensors més ràpids,més potents i,això sí,menys llestos que ell.DEJAN BODIROGA.

LES IMATGES DEL "TONGO"

A la Federació Espanyola pensen que el partit que van disputar les seleccions de Lituània i Sèrbia,van amanyar el resultat per deixar fora els espanyols de les semifinals del Campionat d'Europa Junior de seleccions que es disputa a Madrid.

Aquestes són les imatges.Opineu vosaltres mateixos...

FRASES...

"La marxa de jugadors a l'NBA ha de servir perquè d'altres jugadors assumeixin responsablitats i els clubs s'atreveixin a donar-los-les. És la manera de garantir el relleu de qualitat."

PEPU HERNANDEZ

ACKER FITXAT!!!

Amb els fitxatges d'Ersan Ilyasova,fa dues setmanes i Alex Acker,ahir mateix,el barça QUASI maquilla la marxa de Joan Carles Navarro.
L'aler-pivot turc i l'aler americà estaran entre els tres millors jugadors a Europa a les seves posicions la propera temporada.

Lakovic,Acker,un aler que es fitxarà,Ilyasova i un 5 que hauriem de fitxar,configuraran un cinc inicial dels millorets d'Europa.
Basile, Pepe Sanchez o Mario Fernandez (Saras ja seria la cirereta... però sembla missió quasi impossible), Grimau, Kasun, Trias, Vazquez, Marconato (haurien de traspassar-lo si fitxem un cinc potent) i el jove Moncusí secundaran al cinc inicial amb prous garanties d'èxit.

Per acabar de tancar l'equip,Savic sembla que es fixarà en el mercat americà.
A Europa hi havia opcions que se li han escapat.Papadopoulos era una GRAN opció,ja que Vujicic sembla impossible.Unicaja ha fitxat un altre jugador que era una bona alternativa,Marcus Haislip,que causarà sensació la propera temporada.Mario Austin,que havia sonat,no ha quallat.

En quant als exteriors,també hi ha jugadors interessants a Europa.Es pot tornar a provar l'opció Jasaitis,però a mi em sedueix especialment el jove turc Cenk Akiol,un jugador amb una progressió impressionant per la classe que demostra partit a partit.

L'era post-Navarro ha començat.

VIDEOPEDAGOGIA

Veient aquest video de Nikos Gallis,crec que fem un repàs a TOTS els fonaments del bàsquet ofensiu.Domini de pilota, passades imaginatives, canvis de ritme, de direcció, tir, rectificats,ocupació d'espais...concentració,coratge i determinació.

Gallis ha estat possiblement el jugador que,degut a la seva inferioritat física (només 1'83 metres),ha sabut utilitzar de la forma més magistral la seva extraordinària tècnica individual.Un talent ofensiu pur,irrepetible.

Quan Gallis tenia la pilota,només tenia un objectiu:la cistella.
Ni tan sols el mític Vladimir Tachenko (2'20 metres) l'espantava...

40 punts a la final de l'Eurobasket del 1987 davant la potent URSS i Grècia aconseguia el primer gran èxit del bàsquet helènic.
Gallis va canviar la mentalitat de tot un païs i les seves posteriors generacions de jugadors.

Papaloukas,Diamantidis,Kakiouzis,Chatzivretas,Papadopulos...són els hereus de la metamorfosi mental que va permetre convertir un bàsquet de perfil molt baix,el grec,en un referent mundial.

HISTÒRIES...

Allò que li deien d'Empleat del Departament de Manteniment de French Lick era un eufemisme.Treballava d'escombriaire i punt.Però,això sí,era el menys discret de tots.I no pel seu caràcter tímid,sino perquè al 1974 era l'únic escombriaire de més de dos metres de French Lick i,probablement de tot l'estat d'Indiana.
La necessitat és la necessitat,i a casa seva sempre havien faltat els diners.Encara que fos per pagar les cerveses que Joe,el cap de familia,consumia habitualment.Cada cop més,i ningú podia ocultar-ho,es deia que el matrimoni Bird no funcionava.I és que en un poble de menys de 2000 habitants,és difícil guardar un secret.

Cada cop que Larry Bird aixecava un d'aquells contenidors tan característics de les vivendes unifamiliars americanes,recordava el seu breu pas per la Universitat d'Indiana.Si aquell poble ja li semblava gran (Bird havia nascut a la població de West Baden,de 600 habitants),Indianapolis,que ja superava el mil.lió d'habitants i l'extens Campus de Bloomington,que acollia 10.000 estudiants dels més de 30.000 matriculats al centre acadèmic,li va semblar inabastable.
I l'entrenador...Bobby Knight,del qual el darrer treball abans que la Universitat d'Indiana havia estat coach de l'equip de l'exèrcit dels EE.UU.
Per això va haver de marxar,no suportava allò.Al cap i a la fi,la conyeta que constantment havia de suportar entre rialles a les seves espatlles devia ser cert.No era més que un "lick of French Lick",un "paleto de French Lick",ho tenia assumit...

Però la vida seguia,amb l'esport totalment al marge.I no és gens fàcil renunciar a quelcom així si vius en un estat on el bàsquet és una religió.On tots es declaren Hossiers,recordant la cistella de Bobby Plump,que va fer campions de l'estat als jugadors del modest College de Millan,un altre poblet de només 2.000 habitants.

Les coses fins i ot van empitjorar al 1975.A Larry ja li costava no veure sempre al seu pare borratxo.La mort del seu pare (suïcidi),no va estranyar a ningú.Potser per això va tornar a pensar en el bàsquet.
Quan Bob King,l'entrenador de la Universitat més petita d'Indiana State,el va visitar a casa seva per oferir-li una sortida d'aquell infern,Larry va acceptar.
A més el dels Sycamores era un Campus molt diferent d'aquell de Bloomington.Eren molts menys estudiants i aprop d'una ciutat,Terre Haute,de només 50.000 habitants.Al novembre de 1975,Bird es va vestir per primer cop la samarreta dels Sycamores.I van guanyar el partit,és clar...

El que va venir després ja forma part de la llegenda.Trofeu Oscar Robertson al Millor Jugador Universitari al 1979.Finalista de la NCAA al mateix any.Rookie de l'any a l'NBA al 1980.Tricampió amb els Celtics de Boston.Tres cops MVP.Dotze vegades All Star.Membre del Dream Team original.Membre del Hall of Fame des del 1998.Millor Tècnic de l'NBA i finalista amb Indiana Pacers.I,des del 2003 President d'Operacions de la franquícia,la joya de la corona de la mateixa Indianapolis de la que,un dia,va haver de fugir,espantat.

Tot i així,quan no hi ha bàsquet pel mig,Larry Bird,és una persona tímida,discreta i humil.No en va,va haver-hi una època en què va haver de passejar tot el seu talent per les escombreries de French Lick...

JUGADORS LLEGENDARIS.DRAZEN DALIPAGIC.

En aquest partit,davant el Bologna,jugant amb el Venezia,de vermell,Dalipagic va anotar 70 punts.

JUGADORS LLEGENDARIS. DRAZEN DALIPAGIC.

Drazen Dalipagic.Nascut el 21 de novembre de 1951 a Mostar,Bosnia.1'97 metres.98 kg.Aler-pivot.

Drazen Dalipagic jugaria avui amb la selecció de Bosnia o Croàcia on probablement no hagués pogut aconseguir un palmarès tan llegendari com el seu amb la selecció iugoslava.
Dalipagic era fill de mare bosniana i pare croata quan això no suposava cap problema,abans del conflicte dels balcans.

Va servir a l'exèrcit de Iugoslàvia i als 19 anys va començar a jugar a bàsquet.
La seva projecció va ser meteòrica,ja que,només dos anys després començava a forjar la seva llegenda,debutant amb la selecció iugoslava amb la que va aconseguir,probablement,el palmarès més impressionant d'Europa.Va arribar a jugar 243 partits amb els "plavi".
La seva trajectòria al bàsquet de club va ser també molt àmplia jugant a Iugoslàvia amb el Partizan i Estrella Roja.A Itàlia,amb el Carrera de Venezia,Udine i Verona i a Espanya,una temporada amb el Real Madrid.

3 medalles d'Or en Campionats d'Europa de seleccions
1 Or,1 Plata i 2 Bronzes en Campionats del Món de seleccions
1 Or,1 Plata i 1 Bronze en Olimpíades
Campió de varies Lligues Iugoslaves
Campió de la Copa korac
Millor esportista de Iugoslàvia al 1978
Jugador de l'Any a Europa al 1977,1978 i 1980
Màxim anotador del Mundial de 1978
Membre del Hall of Fame des del 2004

Una complexió física una mica estranya,amagava un dels millors alers que ha donat el bàsquet europeu. Dalipagic, desgarbat, alt, prim, una mica geperut i amb una calvície incipient de ben jove, era un virtuós d'aquest esport.

Drazen jugava en la posició de 4 per la seva alçada,però sorprenia amb un bon domini de pilota,excepcional per la seva alçada a l'època,un domini de la tècnica de llançament prodigiosa i una inteligència que li permetia llegir el joc com pocs jugadors de la seva generació.

Gran anotador,partia de la posició d'aler-pivot per obrir-se a posició d'aler per massacrar la cistella amb un excepcional llançament exterior.

Dalipagic va ser el primer aler europeu en la posició de power-forward i va ser un exemple per generacions posteriors amb jugadors com Alexander Volkov,Andrés Jimenez i Valery Tikhonenko,que el van tenir com a referent.

Després de retirar-se,Dalipagic va entrenar a Itàlia amb sort diversa.Va decidir tornar a Belgrad,on viu en l'actualitat i,després d'estar uns anys desvinculat del món del bàsquet,va tornar amb força,al 2004,com a Director Esportiu del KK Atlas de Belgrad.

La seva primera decisió com a directiu va ser canviar l'entrenador per intentar millorar els resultats esportius.Com no podia ser d'una altra forma per un gran coneixedor d'aquest món,va posar a la banqueta a un home de la seva generació.
Un altre virtuós...Moka Slavnic.

Jugones!!!

L'INTERROGANT DE LA SETMANA.

Havent-se confirmat el fitxatge de Joan Carles Navarro pels Grizzlies de l'NBA...

Quin serà el paper de Navarro a la millor lliga del món??

Clica sobre comments per deixar la teva resposta.

IMATGES...

Tau Vitoria i Axa Barça es barallen per aconseguir el fitxatge d'Alex Acker.
El que ho aconsegueixi s'endurà un dels millors alers que queden al vell continent.

Elegant,potent,gran tirador,Acker és un jugador de gran valor.Alex ha pres el relleu a Anthony Parker com a millor exterior americà a Europa.A mi m'hi fa pensar molt.

PROGRESSEN ADEQUADAMENT.

Els 14 nanos i els entrenadors que cada dilluns,dimecres i divendres estem treballant al II Curs de Tecnificació al pavelló municipal,estem disfrutant d'allò més veient com progressen en les seves aptituts.

Tot i la calor,es treballa amb intessitat i observem l'evolució diària dels jugadors que assimilen els nous conceptes sense dificultats.

LA FOTO.

Tim Donaghy,és l'àrbitre de l'NBA investigat per l'FBI per apostes ilegals en les que participava en partits que ell mateix dirigia.
Veurem com acaba la història.
Això em fa pensar en la retribució dels referees.Àrbitres d'aquesta categoria haurien d'estar sotmesos a les mateixes regles del joc que la resta d'integrants de l'espectacle.

Exigir-los professionalitat total,dedicació exclusiva.Els millors han d'estar molt ben pagats.Però també pagar les males temporades,tal i com els passa als jugadors i entrenadors.

Són una part importantíssima del joc.Conec àrbitres ACB que compaginen la seva feina amb l'arbitratge.
No és just,llavors no es pot ser tant exigent amb el seu rendiment.
Haurien de dedicar-se a exercir únicament com àrbitres,i omplir la setmana en tasques de formació de nous valors.

FRASES...

"En el bàsquet del talent es VIU,amb l'ofici es SOBREVIU..."

ANÒNIM

VIDEOPEDAGOGIA

Richard Hamilton ens dóna un lliçó del JOC SENSE PILOTA.

Hamilton,és un gran especialista en el tir i,com tots els grans tiradors té una habilitat especial per aprofitar el treball dels seus companys i els seus moviments sense pilota.

És un virtuós,APROFITANT BLOQUEJOS,executant CANVIS DE RITME I CANVIS DE DIRECCIÓ I FINTES.

Mirem el video i aprenem-ne.

FITXATGE "BOMBA" PER OBLIDAR LA "BOMBA".

l'AXA barça sembla que ha consumat el fitxatge del jugador turc dels Milwaukee Bucks Ersan Ilyasova.

Excepcional fitxatge pels inquilins del Palau,que aconsegueixen un jugador jove (20 anys),però que causarà sensació en l'ACB.
Ilyasova és un 3/4 alt, 2'06 metres, potent, versàtil i amb grans capacitats tècniques i atlètiques.

El cap d'Scouting a Europa dels Milwaukee Bucks,el malagueny Jacinto Castillo,que és el tècnic que el va duur a l'NBA,declarava avui:

"Vam fitxar a Ersan molt jove,després de veure'l en un Europeu on va destacar moltíssim ja el seguiem i finalment,dos anys després el vam escollir a la 2ª ronda del draft.
Ilyasova,va arribar a EE.UU amb 18 anys i el vam inscriure a la lliga de desenvolupament on es va convertir en un jugador excepcional,tal i com haviem previst.

Era un jugador que,per la seva alçada demostrava unes capacitats fantàstiques.Bon domini del cos i de la pilota,bon tirador,imparable en l'1X1,bon defensor.
La seva progressió el predestinava a passar al primer equip l'any seguent,com així va ser.

També us haig de dir que Ersan,degut a una lesió de repetició al seu turmell,va frenar una mica la seva meteòrica progressió.La seva forma de jugar va canviar una mica.Potser degut a la poca confiança que li generava l'estabilitat del seu turmell,es va allunyar de la cistella,convertint-se en un llançador de tres excepcional.La distància a Europa se li farà curta.

La lliga espanyola ha guanyat un jugador jove,però que aportarà espectacle,treball i sensació per la seva potència."

Fer oblidar Navarro és impossible,però amb fitxatges com els del turc,l'espectacle pot seguir al Palau.

HISTÒRIES...

Els scouters europeus i americans,van quedar meravellats,a l'europeu cadet de 2003,en descobrir un pivot fort i atlètic,capaç de dominar el joc interior de forma imponent.Aquest jugador,de la selecció turca es deia Ersan Ilyasova i tots es van estranyar de les poques referències que es tenien d'un jugador de 16 anys amb aquestes condicions tan excepcionals...

La questió és que aquell jugador no tenia només 16 anys.Això ho va posar en dubte el rotatiu turc Fanatik mesos després en publicar un reportage que denunciava un possible escàndol esportiu internacional.
Tot arrenca d'una carta de protesta emesa per la Federació d'Uzbekistan a la FIBA en què reivindicava que la veritable nacionalitat del jugador era la d'aquell païs.El 7 d'agost de 2002,s'havia denunciat a Tashkent (Uzbekistan),la desaparició d'un jove nascut al 1984 que responia al nom d'Arsen Iliasov.

El 19 de desembre del mateix any,a la localitat turca d'Elesehir,el ciutadà turc Semsetin Bulut,va acudir al registre civil aduïnt que se n'havia descuidat d'inscriure al seu fill el dia del seu neixament,15 anys enrrera.
Així és com va donar d'alta a Ersan Ilyasova,qui automàticament va obtenir la nacionalitat i el passaport turc.Bulut,a més va declarar que el seu neixament d'havia produït al 1987,enlloc del 1984.

Tot i que el treball del rotatiu Fanatik va poder documentar completament el cas,la FIBA va resoldre a favor de la Federació Turca i de l'Ulker d'Istambul,que va ser el club que va inscriure al jugador.Això sí,Ilyasova va admetre que el seu lloc de neixament era la capital Uzbeka,Tashkent,que des d'aleshores és la que figura en la seva llicència.

Dos anys després,Ilyasova fitxava pels Milwaukee Bucks de l'NBA,convertint-se en una de les més fermes promeses del bàsquet europeu.

EL MÉS GRAN.

El mastodòntic pivot madrileny de 2'19 metres,Roberto Dueñas,ha decidit penjar les bótes,a la prematura edat de 31 anys,davant la impossibilitat de seguir jugant a bàsquet a un nivell competitiu decent.
Els problemes físics sempre han acompanyat al bò de Roberto.Degut a la seva constitució,el pivot sempre ha patit lesions,especialment la seva esquena,incapaç de suportar la seva humanitat.

Mentre va estar en bones condicions físiques,Dueñas es convertia en un pivot decisiu.La seva capacitat d'intimidació i,per sobre de tot,l'extraordinària habilitat per llegir el joc,li permetia ésser decisiu sota la pròpia cistella,creant un mur infranquejable per als pivots contraris i,en atac,es permetia el luxe d'assistir als seus companys amb l'habilitat d'un base.
Gran passador,bon rebotejador ofensiu,Roberto ha estat un referent al Winterthur Barça i el bàsquet espanyol.Jugador inteligent com pocs.
1 Eurolliga,6 lligues ACB,2 Copes del Rei,1 Copa Korac,1 Supercopa ACB,la medalla de plata a l'Europeu de 1999 i l'elecció,per part de Chicago Bulls,a la segona ronda del Draft de 1997,avalen la seva trajectòria.

En el seu deure,potser la seva dificultat per maniobrar,el que condicionava excessivament les transicions defensives i ofensives dels seus equips.
Això sí,hi haurà opinions per a tots els gustos en quant a la seva aportació al nostre esport,però podem dir,sense embuts,que se'n va EL MÉS GRAN.