Tragèdia grega

Repeteixo el tema de l'acudit anterior i torno a penjar-ne un altre sobre Grècia i la pressió d'europa. Que vols que hi faci: és el tema de la setmana.

Europe is living a celebration

Quins problemes, noi... Torno a les vinyetes d'actualitat amb una Europa mogudeta i les borses caient en picat. Cop a la taula de la Merkel i Papandreu (amb el lema 'pa lo que me queda en el convento me cago dentro a ver que pasa') que decideix convocar un referèndum per veure si els Grecs accepten el pla de rescat.

Passar comptes

Sembla que Grècia no podrà complir l'objectiu de dèficit imposat per l' FMI, el BCE i la UE. Sembla que potser cau. Sembla que si cau Grècia cau Portugal. Sembla que si cau Portugal cau l'euro. Sembla que si tot cau encara serà més difícil d'aixecar.

Poca Grècia

Finalment Grècia va acceptar el rescat de la Unió Europea i del Fons Internacional. Resulta que actualment perquè un estat funcioni ha de estar endeutat (això semblaria estrany però és així), els mercats els deixen calers en préstecs que venen regulats per les agències de qualificació (segons el risc de cada país) però resulta que els estats sempre acaben pagant, costi el que costi com s'ha vist amb Grècia. Per tant, on és el risc? La funció de les agències de qualificació acaba sent la de la bruixa de fira, fot por als mercats però al final mai no passa res chungo i sempre surten guanyant.